Companyia de titelles "L'INVISIBLE"

Us presento en Tit, es el personatge de l’obra “els coberts de plata” una adaptació de l’obra original d’en Ezequiel Vigués que estem preparant per estrenar ben aviat. Tit es un titella de la companyia “l’Invisible” i avui enraonem una estoneta amb ell. - Tit, com estem? - Be, molt il•lusionat amb l’obra i assajant a diari. - Com es el teu personatge? - Jo soc el protagonista, soc el criat del senyor Usuret.. - I l’obra, de que va? - Es una bonica i divertida historia de bons i dolents, d’un lladre un geni i... be, no explico res mes perquè ha de ser una sorpresa. - En quin procés es troba ara l’espectacle? - Ara la Montserrat; la modista de la companyia, esta acabant el vestuari. Una meravella de vestuari. I tant sols queden uns ajustaments tecnics pel que fa al teatri. - Explica’ns qui es “l’Invisible”? - “l’Invisible” es molt mes que una companyia de titelles. Es un projecte que arranca des de fa anys. Quan en Joan Reverté estava amb un grup d’animació infantil i que des

Els de "la Puntual" m'han enviat aquesta informació sobre la 5a FESTA POPULART  DE TITELLES  que es realitza dins el marc de les festes de la Mercè 2009 Lloc: a la Plaça Allada Vermell de Barcelona Dijous 24 de setembre 18h CAMPI QUI PUGA de Ne me Títere Pas y Títeres 4 Caminos. Divendres 25 de setembre 18h LA LAIA i EL FANTASMA de Titelles Vergès . Dissabte 26 de setembre de 12 a 13 i de 19 a 20h LA CABANA DE PÉPÉ de Art et Marionnette, França. 13h CUAC! de Txo Titelles . 18h MAL DE CLOSCA de Taat Teatre. Diumenge 27 de setembre de 12 a 13 i de 19 a 20h LA CABANA DE PÉPÉ de Art et Marionnette, França. 13h LA NIÑA INVISIBLE de Títeres 4 Caminos, Madrid. 18h A MANS PLENES de Toni Rumbau . A més, hi haurà tallers pels més petits i artesans constructors de titelles per qui es vulgui portar un bon record. foto: Txo titelles espectacle "Cuac"

Els amics de la companyia andalusa “A la Sombrita” han tingut a be convidar-me a la presentació de la nova temporada de la sala “Pocas luces” “A la Sombrita” és l'única companyia especialitzada en la tècnica d’ombres i la il.luminació de titelles a Andalusia i una de les poques d'Espanya Presenten la nova temporada a la sala: “Pocas luces”. Écija –Sevilla  que es troba al Pol. Ind de La Campiña, Calle la Rioja, 26 El proper dissabte 26 de Setembre a les 20:00 hores tindrà lloc la representació de l'espectacle “Historias Asombrosas: Animalitos Racionales” i el diumenge 27 de setembre a les 12:00 hores l’espectacle "El príncep que no sabia jugar". Des de “l’Invisible” els hi desitgem tota la sort del món.

Curmetratge anomenat "marionetes" fet per l'estudi d'animació "Cafe 19" (Goiânia, Brasil)

Ezequiel Vigués i Mauri neix Terrassa un 10 d’abril del 1880 era fill d'uns taverners i es va quedar orfe de mare quan encara no tenia un any i amb el seu pare es va traslladar a viure a casa d'un oncle músic, on el cria una dida, Manela, que explicaria el nom artístic que triaria més endavant com a titellaire. Arran de les seves entremaliadures és enviat a estudiar intern al Col•legi del Sagrat Cor de Manlleu (1889-90); acabarà els seus estudis amb els germans de La Salle de Terrassa. Va treballar com a aprenent en una botiga de teixits de Barcelona. Canvia de feina un parell de vegades i finalment fa realitat el seu somni de marxar a París, on arriba l'octubre del 1907. A París treballarà com a dependent dels magatzems Au Printemps i a les Galeries Lafayette. El 1910 se’n va a Londres a provar sort, però la cosa no va anar del tot be (va abocar el suc d'una safata sobre un convidat important allà on treballava com a cambrer) ha de tornar a fer les maletes i s’instal•l

L’any 2001 vaig tenir l’oportunitat d’organitzar la ”I a Mostra de titelles al Baix Camp” al poble on resideixo, Mont-roig del Camp (Tarragona). Per aquell temps jo treballava de dinamitzador cultural a l’ajuntament. Era l’oportunitat de crear un festival inexistent a les comarques de Tarragona Va ser una experiència enriquidora i un projecte de quasi 2 anys de treball cercant companyies i anant a veure espectacles i assistint a diversos festivals. Com sempre sols passar calia cercar ajuts econòmics, i finalment l’Ajuntament de Mont-roig va sumir tota la despesa. La Generalitat <//personname> ens va denegar una subvenció. Va ser un èxit per ser el primer any 9 companyies, tres dies d’espectacles del 12 fins el 14 d’octubre de 2001. La premsa se’n va fer força ressò. El Punt (1) El Punt (2) El Punt (3) , el Punt (4) Inaugurà la mostra la Cía Rocamora <//personname> amb “Les Faules de Lafontaine” li va seguir la Cia<//personname> la Baldufa amb "El Ba

E ls titelles “de peanya” són aquells que estan subjectes amb una vareta a un suport de fusta que portaran a la seva part inferior, i que anomenen:"peanya". El moviment de les seves extremitats s’aconsegueix acompanyat de varetes. Hi ha titelles de peanya simple, generalment per manipular personatges humans, i titelles de doble peanya per a animals. En la seva versió més tradicional el titella de peanya es desplaça sobre una pista situada per sota del nivell de l’escenari i es mou paral·lel a la embocadura, el moviment es limita a esquerra / dreta i dreta / esquerra. D’aquesta manera els peus de la titella queden al nivell del terra de l’escena. Encara que també es coneixen muntatges teatrals que prescindeixen de la pista o rail i la titella es desplaça sobre una taula o tarima, així el moviment de les titelles, a més d’esquerra a dreta, incorpora també davant i en darrere, així com el desplaçament diagonal.

“ L’INVISIBLE” COMPANYIA DE TITELLES , estrenarà a partir del proper mes de octubre, potser novembre l’espectacle: “Els coberts de plata” l’obra es una adaptació de l’original d’en Ezequiel Vigués “Didó”. Estem buscant un circuit de sales o teatres, en definitiva qualsevol lloc que tinguin ganes de passar una estoneta divertida. L’obra esta dedicada al públic familiar Si esteu interessats i voleu mes informació, aquí teniu el correu electrònic: invisibletitelles@gmail.com o bé truca al 646287914 (Joan) El preu? Ja en parlaren que de ben segur que arribem a un acord, ja veureu .

Emprem bunraku per anomenar al teatre clàssic de titelles de Japó. Però originalment aquest era el nom d'una persona i parlant estrictament crec que hauríem d'emprar a canvi el terme Ningyo Joruri. Aquest fa referència a un teatre de titelles (Ningyo significa ninot i per extensió, titella) el qual és acompanyat per un tipus de recitació o narració anomenada joruri. El terme bunraku es va començar a utilitzar tan sols fa una mica més d'un segle cap a mitjans del període Meiji. Aquest va ser fet a partir del nom d’una persona, Uemura Bunrakuken (1737-1810), qui va establir un petit teatre de Ningyo Joruri a Osaka a 1805, prop de mig segle després del màxim floriment d'aquest tipus de teatre de titelles. A més el nom va ser seleccionat per a un teatre, el Bunrakuza (za és un sufix per a noms de negocis) el 1872. La paraula bunraku, presa del nom de Bunrakuken, es va emprar per fer referència tant al teatre com a la companyia. Al cap de poc temps un teatre rival, el

Recordo que de petit l’avia m’havia portat a veure algun que altre espectacle de titelles amb els meus cosins. Era el clàssic teatre de guinyol amb el titella català, amb el bo i el dolent que repartien garrotades a tord i dret, - Heu vist al dimoni?- siiiii a sortit per allí!!!! Si torna m'aviseu, crideu ben fort. Aquell titella de guant al pur estil Didó o Vergés. Eren les tardes màgiques de restar bocabadat davant el petit teatri... El primer titella que va caure a les meves mans me’l van portar de Suïssa uns amics de la família...Apa que no vaig jugar i jugar inventant histories.... L’Herta Frankel aconseguia que els diumenges s’aturés el meu món per veure la Ma rilin a la televisió. Amb catorze anys els estius treballava d’aprenent de tramoista amb el meu oncle, allí vaig tenir ocasió de veure de aprop el grup argentí “los titeres de Horacio” que llavors estaven de moda arran d’un programa que feien per TVE. Suposo que L’Horacio Casais (director de la companyia) em va veu