tècniques: BUNRAKU

Emprem bunraku per anomenar al teatre clàssic de titelles de Japó. Però originalment aquest era el nom d'una persona i parlant estrictament crec que hauríem d'emprar a canvi el terme Ningyo Joruri. Aquest fa referència a un teatre de titelles (Ningyo significa ninot i per extensió, titella) el qual és acompanyat per un tipus de recitació o narració anomenada joruri.

El terme bunraku es va començar a utilitzar tan sols fa una mica més d'un segle cap a mitjans del període Meiji. Aquest va ser fet a partir del nom d’una persona, Uemura Bunrakuken (1737-1810), qui va establir un petit teatre de Ningyo Joruri a Osaka a 1805, prop de mig segle després del màxim floriment d'aquest tipus de teatre de titelles. A més el nom va ser seleccionat per a un teatre, el Bunrakuza (za és un sufix per a noms de negocis) el 1872.

La paraula bunraku, presa del nom de Bunrakuken, es va emprar per fer referència tant al teatre com a la companyia. Al cap de poc temps un teatre rival, el Hikorokuza, va ser forçat a tancar a causa de les dificultats financeres, deixant al Bunrakuza com l'únic teatre professional del seu tipus a tot el país. (En aquella època. Com passa ara, havien titellaires d’estils semblants a les províncies, però eren aficionats i el nivell del seu art era baix). Ningyo Joruri i el Bunrakuza es van convertir en sinònims fins que bunraku es va començar a utilitzar per referir-se al tipus de teatre en si com ocorre en l’actualitat.