MITJO, LA MEVA CRÒNICA PARTICULAR:


Fotos: Joan Salvador

Ha estat un cap de setmana intens, tant tant intens que ha estat meravellós, (que voleu que us digui em va la marxa) dos bolos a Sant Pere de Riudebitlles, a la Mostra de teatre de titelles “Mitjo” aquesta era la primera edició i els organitzadors no sabien ben bé com aniria la resposta popular. I es que no podia anar millor, i es que nomes veient l’equip de l’organització i els col•laboradors, l’èxit estava assegurat.....

Divendres 20 de juliol:

No havia estat mai a Sant Pere de Riudebitlles, no se perquè me’l imaginava més petit i en arribar un “caram, caram” i “ un Déu n’hi do” ràpidament van sortir de la boca.

Avui ens toca fer l’espectacle per adults “Petits Fours” substituint “Cocorico Express” de la Cia “La Manofactoria” que  per un problema tècnic, una indisposició d’última hora, l’organització em va demanar si podia cobrir l’horari.

Eren les 8 del vespre i la mostra ja havia arrancat, nosaltres muntaríem per la funció de les 23 h a l’Espai Viticultura, En Xavi, el propietari i es desfà per donar-nos tota mena de facilitats. L’espai es preciós, tot el món del vi amb el maridatge amb la cultura....Penso , que no podien escollir millor escenari per la representació de “La veritable història del rei que tenia el nas vermell” tot envoltat de vins... Comença el muntatge, la Maria i la Laia em comenten que potser no hi hagi molta gent a la representació de la nit, que no em sorprengui perquè a vegades la gent es rara.... Anem muntant i la meva dona va a veure el lloc on hem de dormir, es a prop de l’Espai Viticultura..

Poca estona desprès torna, la miro i em dibuixa un somriure, perquè sap que el lloc m’agradarà......HD Riudebitlles es un espai on l’art i l’allotjament van agafats de la mà El petit hotelet regentat per la Pilar i el David esta dins el poble amb uns carrerons encisadors. David Ribas és artista i allí mateix hi te l’estudi , es respira art pels quatre cantons i estic encantat.

Desprès de sopar ràpidament un entrepà tot esta a punt per començar la funció. La Maria diu que admirà la meva serenor abans de sortir a escenari, jo em faig el valent i li dic que no estic nerviós, que tot el contrari, però la veritat es que la processó va per dins. El Xavi rep al públic amb una copeta de cava... i comença la funció......la carta al Pare Noel ......el Paquito...la nena ..els personatges van apareixent un darrere l’altre en escena.... Txin ! s’acaba la funció, i el bis del Paquito provocant un Visca Catalunya lliure !! cridat a cor entre el públic posa punt i final a la primera jornada.......

Estic al llit i el “subidon” d’adrenalina no em deixa encara dormir...jo hauria anat de marxa, però demà queda l’altra funció.

Dissabte 21 de juliol:

Un esmorzar entaulats, hi ha gana, la meva filla encantada amb els croissants, jo amb una botifarra deliciosa ... i ens posem a xerrar amb en David, parlem d’art, de la Biennal de Sant Pere de Riudebitlles, de com la crisis també passa factura a les arts. Li parlo de Mont-roig , dels seus colors, d’en Miró i d’en Jacint Salvador.. el hall de la casa es una galeria d’art, ara hi ha una exposició de l’artista Jordi Lopez – Alert. Prometo anar pel octubre a la veure la Biennal.

11’00 del matí i cauen quatre gotes, esta núvol, esperem per muntar-ho tot no sigui cas que tinguem que córrer.. El “Mitjo” ja ha arrencat, cercavila de titelles..sorpresa en Jordi Fa tocant la tarota, feia anys que no ens veiem...... Volia veure l’espectacle de la Mami riu però el temps s’ens tira a sobre i cal anar muntar-ho tot pel “Rei del nas vermell”

Tot a punt i una altre sorpresa m’espera. En Joan Salvador , escenògraf i titellaire que ve a veure’m. Ens saludem i em fa molta il•lusió la seva visita parlem de projectes, de com esta el patí i les primeres persones arriben per agafar lloc i en poc mes de mitja hora s’omple el patí. El sol fa acte de presencia, no es vol perdre cap detall i puntualment arranca la funció...Satisfet entre aplaudiments i converses vaig recollint tot (això si que em fa mandra, perquè vol dir que ja s’acaba....)

Ens queda un dinar entre companys i rialles i tertúlia al voltant de la taula.
A les sis de la tarda deixo enrere dos dies meravellosos.
No us perdeu l’any vinent la segona edició del MITJO!!

No em vull deixar cap nom per aixó nomes dir: GRÀCIES a TOTES i a TOTS!


 PD: he agafat prestades les fotos d'en Joan Salvador


Comentaris

maria ha dit…
Quin bon rotllo! és el que transmets al llegir-te!!! Què felisos que sóm amb poca cosa, eh!!! Gràcies per fer-nos particeps de la teva alegria! Fins aviat, Sr. Invisible!

Entrades populars d'aquest blog

AQUEST VA SER UN GRAN DIA!

"Què vaig per anar a l'ermita?"

LA VERITABLE HISTÒRIA DEL REI QUE TENIA EL NAS VERMELL AL SERRALLO