Dia Mundial de la Marioneta 21 març 2013

Dia Mundial de la Marioneta 21 març 2013 

Missatge Internacional de Roberto De Simone

El meu primer encontre amb Pulcinella pertany als meus primers records; al temps de la tendreinfantesa, quan Pulcinella formava part de l’imaginari de tota la quitxalla napolitana. Se’l trobava pelscarrers en els meravellosos cistells dels venedors de joguines ambulants i en els mostradors de lesparadetes a les fires de San Giuseppe, de l’Epifania, de la festa de Piedigrotta, on s’exposaven a lavenda els joguets tradicionals. Entre aquests sobresortia un petit Pulcinella que, muntat sobre uncarretó i empès amb un bastonet, picava mecànicament les mans on hi portava uns platerets dellautó; a més, era molt popular un altre joguet constituït per un petit con de cartó roig; en aquest s’hiinseria una trompeteta amb una llengüeta, amb la qual erapossible tocar el motiu musical de la tradicional tarantel·la; deljoc en formava part també un petit mecanisme compost per unfilferro, que, introduït en el con i empès pel nen, movia amunt iavall un ninot de Pulcinella, el camisó del qual anava enganxat sobre la vora circular del propi con. Clarament, el joc, en el qual esrepresentava un al·lusiu moviment sexual, conferia al nostrepersonatge un significat fàl·lic, reblat també en altresmanifestacions tradicionals. En fi, Pulcinella es trobava en lesrondalles, en les cançons infantils, en els contes: és a dir,pertanyia al teixit oníric de la tradició, per tant mica en mica sen’adquiria la finalitat iniciàtica, i després el profund significat misteriós i emblemàtic.A això hi contribuïa el teatret ambulant de les guarattelle, on hiactuaven els fantàstics titelles de Pulcinella, de Teresina (la sevaenamorada), del gos, de la Mort, del botxí i d’altres, quemagnetitzaven a la Piazza del Gesù, a San Domenico Maggiore, ala Porta Capuana, i les nostres caretes infantils, allí amb la bocaoberta, per rebre el Credo de la nostra onírica Bíblia.VEU DE PULCINELLA“Puè puè puè puè puèpuere puè puè.Affacciate Teresi’,affacciati al balconeca te voglio fa’ senti’ na bella canzone.”(Puè puè puè puè puèpuere puè puè.surt Teresi’,surt al balcóque et vull fer sentir una bella cançó.)En fi, per no allargar-me més, voldria recordar que també en el repertori tradicional del teatre de lesguarattelle, es poden trobar personatges i escenes que semblen connectats amb la tradició jueva, latradició hispànica, la tradició del teatre llatí i fins i tot amb el grec. Per la resta, el mot “guarattella” ésla derivació dialectal de “bagattella” (bagatel·la), i prové originalment de la paraula “Bagatto” (Mag)que és un dels arcans majors del tarot d’origen cabalístic, que fou transmissor d’elements i narracionssovint retrobats en els repertoris i en els guions del Teatre de “Guarattella”.I voldria concloure amb una colpidora declaració que vaig enregistrar de la veu del darrerguarrattellaro napolità de l’antiga tradició, anomenat Nunzio Zampella, prematurament desaparegut ique tenia en el seu ADN tots els cromosomes d’un antic art “pulcinellante”, i que sota la pregunta decom fos d’important l’ús de la llengüeta per a un titellaire, em va respondre així:ZAMPELLA: «És essencial. L’art del titellaire no és fàcil; la manipulació pot ser simple, però la mímicaés musical, el moviment és musica. La cosa més difícil és la doble veu, és a dir alternar la veu naturalamb l’artificial usant la llengüeta. El titellaire ha de saber fer totes les veus: la dona, el carrabiner, elmonjo, el Pulcinella, la veu del gos, i fins i tot la Mort. Però qualsevol ximpleria que es digui al’espectacle ha d’esdevenir ritme: les paraules són musica, el moviment és ritme; aquí es troba tota laveritable força de les guarattelle». (21 juny 1975).* El Pulcinella titella, creat a l’entorn del 1620, ha inspirat desenes d’altres personatges del teatrepopular dels ciutadans europeus, havent estat capaços de distraure’ls i donar-los un espai de llibertat.

Desitjo a tothom, en els 5 continents, un fabulós Dia Mundial de la Marioneta !