Missatge internacional del Mestre Eduardo Di Mauro pel Dia Mundial del Titella 2014
21 de març, DIA MUNDIAL DEL TITELLA
El titella prové d’una de les
formes més primigènies i originals de l’art: el joc, i no l’objecte sagrat, com
se sol suggerir. Neix amb el joc desinteressat, espontani i transparent, el
qual naturalment es torna complex adoptant múltiples formes i continguts .
El titella, per la seva
naturalesa transgressora, va ser temut i perseguit per reis, emperadors, emirs,
tsars o qualsevol altra forma abusiva de poder, ja que sembla que aquest
personatget de drap i fusta, amable i picaresc, és portador també d’un agut
talent per a la condemna i la crítica, usant el sarcasme, la ironia i l’humor, amb enginy, ritme i mordacitat.
Potser l’edat que majorment
s’identifica en temperament amb aquest mil·lenari art popular sigui
l’adolescència, doncs clar, els joves són portadors d’aquesta mateixa energia
impregnada de certa irresponsabilitat apassionada i assenyalen directament amb
l’índex el que consideren, el que jutgen, el que culpen i potser per això
mateix, sigui la joventut el blanc predilecte de les campanyes mediàtiques
universals que banalitzen l’essencial i fan apologia dels anti-valors .
Des de fa dècades, el nostre
teatre de titelles ha dedicat bona part del seu esforç als adolescents, mostrant-los
una temàtica del seu interès i estimulant-los a utilitzar els ninots per
expressar tot allò que els afecta i els commou. Sorgeixen des les seves veus, temes
tabús com la violència, les màfies, l’alcoholisme, la corrupció, l’embaràs
precoç, la solitud i molts altres, que ells aborden amb candidesa i
irreverència.
Poden i deuen els titellaires, elevar
el seu món creador amb la lectura, l’estudi, la investigació i l’experimentació
de formes buscant la bellesa i l’harmonia en la seva narració escènica, però no
han d’oblidar mai que la seva relació amb el teatre de titelles inclou
bàsicament el compromís.
I en parlar de compromís, paraula
àmplia i de diverses accepcions, em refereixo a la responsabilitat d’entendre
quin és el nostre lloc al món i quina és la nostra posició davant els múltiples
casos de l’abús de poder en la societat actual. Quins són els reis d’avui? Els
emirs, els xeics? Avui no solen estar asseguts en un ostentós tron llaurat de
fina pedreria i laboriosa talla. Avui solen estar on ningú els veu amb claredat
i posseeixen mitjans de comunicació que cada dia els santifica o els amaga
segons vulguin. Aquest rei de mil caps és el neo-liberalisme corruptor i
salvatge, aquest tsar són les grans corporacions multinacionals, que en nom
d’ampliar guanys i poder, no dubten a destruir el planeta, a destruir la vida.
Eduardo Di Mauro
2014
Comentaris