Passa al contingut principal

" Que vaig be per anar a l'ermita?"


El mes de gener de 2013 el Patronat de la ermita de la Mare de Déu de la Roca em feia la proposta de representar en un espectacle de titelles l’història , les llegendes i l’esperit del que representa pel poble de Mont-roig aquest bell indret del Camp de Tarragona.  Vaig acceptar el repte, de debò que aquella proposta em va captivar  i us puc assegurar que la mateixa tarda estava assegut al despatx  fent esbossos de com podria anar  la cosa.
Tenia clar que per les característiques i les condicions (només es podrà representar un cop a l’any a l’ermita) aquest espectacle de titelles tenia que ser especial i per això calia fer algo diferent a lo que habitualment fem des de “l’Invisible Titelles”.
 La tècnica escollida per la manipulació del titella es una tècnica mixta, entre el teatre de putxinel·lis tradicional  , guinyol o  els “Punchs and Juddy” anglesos barrejat amb  el sistema a l’inversa dels   ”Pupi” sicilians, Ha estat tot un exercici de experimentació per donar un sentit  i un context adequat en el temps que transcorre l’obra.


 EL NOM:
 Tocava buscar un nom a l’espectacle, “La Mare de Déu de la Roca “ era massa evident i directe a la vegada que facil i senzill.  Calia  quelcom mes complex i elegant, modern potser.
 I  aquí es quan sorgeix la idea de: “Que vaig be per anar a l’ermita?” tot pensant en aquella pregunta tant escoltada pels del poble quan un foraster ens visita i vol anar a veure l’ermita.

L’OBRA:
“Que vaig be per anar a l’ermita?” vol convidar al espectador a fer un rapid recorregut per l’història i les llegendes del Santuari de la Mare de Déu de la Roca,


PERSONATGES:
 MIQUEL CORBELLA.- Un noi de Mont-roig del Camp, un rabadà molt eixerit d’un ramat d’ovelles, viu al carrer de la Pica. Va trobar la imatge de la Mare de Déu en una cova.


 MARIONA.- Amiga d’en Miquel una noia del poble veïns del mateix carrer des de petits juguen junts , són molt amics i comparteixen secrets i aventures

 ALI BEN BUFAT.-  El rei moro de la llegenda, lladregot que va robar joies i altres coses de l’ermita

SHITA.- Cavall del rei moro, va deixar les petjades a prop de l’ermita
OVELLES.-  Formen part del ramat d’ovelles d’en Miquel
AVI MANEL.- jubilat xerraire li agradar prendre el sol a l’era i fer petar la xerrada jugar al domino a la llar d’avis.
                    
... Pescadors de Cambrils i balladors del "Ball de coques".



Comentaris

Anònim ha dit…
Ets genial Joan R! Et desitjo molta merda, segur que serà un gran èxit i et felicito pe muntatge Ja et veurem.

Joan M

Entrades populars d'aquest blog

Volem un "Sant tornem-hi aviat!!

Sembla ser que poc a poc alguns ajuntaments i comissions a mida que anem passant les fases de desconfinament progressiu estan començant a programar de cara a l’estiu on poder gaudir altre cop d’espectacles en viu a l’aire lliure o be en teatre, sempre adaptant-se a les mesures adequades de seguretat i higiene.  Portem 72 dies sense treballar i sense ingressos i estem preparats per tornar a oferir tots els nostres espectacles. Podeu consultar la nostra web:  http://invisibletitelles.ppcc.cat   demaneu informació: invisibletitelles@gmail.com o bé truqueu-nos directament al mòbil 646287914 Amb ganes de pujar a l’escenari i escoltar les vostres rialles i aplaudiments! # siEsVolEsPot   # laCulturaTambéCura   # laculturacura   # invisibletitelles   # titelles   # siesvolespot   # desconfinament   # teatrefamiliar  Moltes gràcies!

UNS MINUTS AMB L'INVISIBLE capítol 39

Hola! Aquí estem desprès d’uns petits problemes. Capítol 39. Que vagi de gust!!!! Moltes gràcies, #titelles #invisibletitelles #joemquedoacasa #totanirabe #ensquedemacasa

Aquesta és una tardor d'estrenes

Aquesta és una tardor d'estrenes, si ens ho permet "madame Covid". Primer "Abiyoyo"  que en un principi estrenavem el dia 24 d'octubre i ho hem ajornat pel novembre. També estrenarem "Artur i Clementina" en format streaming a finals de novembre i més endavant ho farem  de manera presencial amb públic en directe  "Artur i Clementina" està basat en el conte de l’escriptora i historiadora de l’art italiana, Adela Turin.  Aquesta història ens narra la vida de dues tortugues enamorades; a Clementina li encanta l'art, les seves inquietuds i aspiracions van més enllà del que és tangible, ja que el seu pensament és purament artístic. A l’Artur, li interessen més els aspectes diaris i terrenals de la vida quotidiana.  Clementina decideix que igual l’Artur té raó, ja que ell sembla molt intel·ligent, de manera que opta per fer-li cas. Perquè ella no es trobi trist, Arturo decideix portar-li a casa objectes bonics que representen les aspiracions