GRÀCIES CAMBRILS ! Diari del Festival

Ahir era una nit especial, culminava d'alguna manera tot un treball, un procés de més d'un any. Per fi Perla Preciosa es presentava per primera vegada al públic, encara que només ho faria d'una manera tímida entrant de puntetes al meravellós món de la faràndula nocturna, aquesta fauna que tant m'agrada. Però volia provar com resultava fent un tastet de 10 minuts amb públic davant.
Us explicaré:

  A la tarda els veïns de Maspujols van muntar una fira medieval i contractar el meu espectacle "La veritable història del rei ....." per les cares i els aplaudiments crec que va agradar. Jo m'ho vaig passar pipa a més és que és d'aquelles actuacions que queden rodones pels quatre costats. I això que estava lesionat (fa uns deu dies em vaig cremar, vaig vessar l'oli roent a la mà esquerra mentre fregia el menjar, resultat cremades de segon grau. per sort ho vam agafem a temps. Queden unes seqüeles en la mobilitat del dit polze)tarda de  calmants per al dolor.

Sortir xiulant de Maspujols arribar a casa descarregar la furgoneta, canviar-me de roba carregar el necessari per a l'actuació de la nit i volant cap a Cambrils a la XIII edició de la Nit d'Artistes de Cambrils.

 Arribem amb el temps suficient per menjar amb la resta d'artistes i tècnics un tros de pizza En Pere (Alma mater del festival) m'informa que tancaré la gala ja que qui havia de fer-ho va ser baixa a última hora. Uff que responsabilitat posar el "broche de oro" al festival. Això es traduïa calculant a grans trets .. actuar sobre la 01'30h de la matinada (i no em vaig equivocar doncs  vaig sortir sobre les 2)

Arrencava el festival a les 22'10 de la nit. Assegut a la platea vaig aplaudint als meus companys que van desfilant per l'escenari.

Us puc assegurar que en tota la meva vida professional no ho passat tan malament l'estona esperant sortir a escena. Sabia que el que havia de fer era una cosa molt especial per a mi i alhora un mar de dubtes em invadian, mira que si falla la música (Play back) Em sentiré bé per monitors? ... No havia pogut fer les pertinents proves de so, ja que a la tarda estava a Maspujols actuant. I si m'oblido de la lletra? Cantar en directe ho he fet mil vegades, però copla en castellà? El titella pesa un mort, aguantar amb la mà és una tortura (a més lesionada) patiré molt . Ara desprès d'aquesta actuació ja estem treballant per modificar el seu pes.

A mesura que s'anava esmicolant la nit els nervis s'ensenyorien de la meva persona ( toma ! que ha quedat bé això de  s'ensenyorien) M'aixecava passejava una estona em tornava a asseure, anava al bany, passejava entre els pins del parc del Pinaret...I si escalfo una mica la veu? em preguntava a mi mateix. Mal de cap, cansat, nerviós...

Entro al cameri, i començo a preparant a la Perla, em vesteixo,i em prenc un espirifen i m'apropo a peu d'escenari. Actuava Melanie una maga divertidíssima i contemplar la seva actuació m'ajuda a relaxar-me una mica.

Els tècnics me instal·len el micro sense fil i repassava mentalment el meu guió. i salto a escena ... "El meu nom és Encarnacion Corrales ..... Ara si,  Ja no era en Joan de l'Invisible, era part d'aquesta història que pretenia explicar. Era ella, la Perla Preciosa cantant de coples. Que be estic quan trepitjo un escenari, em transformo i em deixo portar

Ja està, ja han passat 10 minuts mal comptats en escena i subidon l'adrenalina a tope bones impressions, autògrafs...

 Gràcies a tots els companys, amics, organització, tècnics i especialment a la Neus i la Montse que són qui van patir més de a prop els meus nervis.

 Ara continuem treballant per estrenar ben aviat l'espectacle sencer de "Me llaman Perla Preciosa"  hi sou convidats.