Missatge Internacional del Dia Mundial del Teatre de Titelles 2015

 21 de març, Dia Mundial del Teatre de Titelles 

Missatge d'en Behrooz Gharibpour, dramaturg i titellaire iranià

"Tenia deu anys quan vaig veure el meu primer espectacle de titelles tradicional. Tenia deu anys quan em vaig enamorar de "Mubàrak", un amor que va perdurar més de mig segle i encara omple el meu cap i el meu ésser.

Tenia vint anys quan, mogut per aquesta passió, explorava cada carrer, cada racó de Teheran buscant vells artistes, cansats i arrugats, per tal de tornar-los a la vida i introduir-los en cercles artístics i classes universitàries, amb l'esperança que altres s'enamoressin també dels meus ídols.

En aquesta època, creia ser l'únic apassionat al món, però, ràpidament, em vaig adonar que no, i vaig viatjar als quatre vèrtexs del món per tal de descobrir la fascinació general pel titella, reunions d'amants del teatre de titelles, en qualsevol racó, d'Itàlia, del Regne Unit, de l'Índia, la Xina, Rússia, Estats Units, França, Alemanya i més enllà.

Em vaig quedar extasiat descobrint que, no només, jo no estava sol, sinó que tan sols n’era un entre milions d'éssers que estimen el titella. El mateix que "Mubàrak" és només un d'entre desenes de titelles que, des de fa segles, utilitzen la comèdia i el sarcasme per transmetre esperança i provocar un somriure als rostres d'homes, dones i nens, que massa sovint es veuen paralitzats per la por, per la pena, en un món ple de guerres, pobresa, violència i necessitats.

No obstant això, no vaig necessitar molt de temps per adonar-me que els meus col·legues de la gran comunitat de les arts teatrals, es miraven el titella de dalt a baix, amb menyspreu, considerant-se ells mateixos, i el seu estatus, massa importants com per formar part del seu món.

Fou llavors que em vaig convertir en un defensor a ultrança del meu estimat art, com un guerrer protegint un tresor, i vaig decidir dedicar la meva vida tant al titella com al desconegut.

És durant aquest període que em vaig trobar apreciant cada vegada més el titella, com un idioma tan vast i profundament innat com la nostra capacitat ancestral per l'alegria i la tristesa, la malenconia i la felicitat.

Em vaig adonar que cada titella és una representació simbòlica del món que ens envolta i un reflex de cada persona que va viure abans que nosaltres.

Fou llavors quan vaig aconseguir entendre per què Omar Khayyam, eminent filòsof persa, matemàtic i poeta, havia representat el món de l'home amb un espectacle de titelles en el seu famós quartet:

A les seves mans, som titelles

No és metàfora, sinó sincera veritat

En aquest escenari de la vida, de vegades, els nostres gestos guien

Però, en el bagul de l'oblit, un a un, desapareixen.

Darrere del vel d'ombra, estem ell i jo

Però, quan caigui aquest vel, el ell i el jo s'esborraran.

Durant els meus viatges, llegint i conversant amb altres apassionats del teatre de titelles, m'ha semblat cada vegada més clar que el món de la marioneta es manifesta amb una diversitat de formes i sabors al cap dels diferents actors dels cinc continents, des la de Chikamatsu Monzaemon a la d'aquells actors dels temples i als artistes sicilians, en la imaginació i en l'idioma dels Dhalangs indonesis, en la perspectiva dels diferents directors i actors de tot el món.

Així vaig arribar a creure vivament que podem fer servir aquest idioma mil·lenari del titella per percebre de manera crítica el món que ens envolta, i fent-ho, atreure audiències més àmplies per acudir i estimar aquesta antiga forma artística. Tinc la ferma convicció que el descobriment de la marioneta va tenir un efecte tan transformador com el descobriment de la roda, i va ser almenys tan eficaç com per ajudar a reduir les distàncies i bretxes de comunicació entre nosaltres.

Potser és per això que una obra de titelles profundament filosòfica té, també, la capacitat d'evocar una part de la infància en la consciència del públic, mitjançant la qual s'alliberen de les il·lusions de l'edat i del temps, i descobreixen un món fantàstic on objectes fets de fusta i altres materials inerts cobren vida.

Potser la major responsabilitat de cada artista en l'àmbit de la marioneta, independentment del seu idioma, nacionalitat o formació, és fer despertar aquest "nen" al cor dels milions de semblants, que han contaminat el nostre món amb sang i violència.

El titella i nosaltres, admiradors d'aquesta preciosa relíquia que ens arriba dels nostres avantpassats, tenim la responsabilitat de contribuir a reduir la maldat i l'animositat en l'ésser humà, i ajudar a retornar al món de la infància, les seves alegries i els seus meravellosos somnis...

Aquest dia pertany a tots aquells que desperten en nosaltres al nen que vam ser, un dia perquè tots estimem el titella de tot cor: Feliç Dia Mundial del Teatre de Titelles!!

Behrooz Gharibpour néixer a Sanandadj (centre del Kurdistan Iranià) el 19 de setembre de 1950. Participa en activitats teatrals des dels 14 anys ininterrompudament fins avui.

Va estudiar a l'Iran a la Universitat de Teheran, Departament de les Arts Teatrals de la Facultat (1970-1974) i a Itàlia en l'Accademia d’Arte Drammatica Silvio d’Amico (1977-1979).

L'atenció de Behrooz Gharibpour es va centrar sobre molts i diferents àmbits, però tots ells van tenir i tenen un únic objectiu: L'ampliació de l'espai cultural a l'Iran com a creador i com a director. Creant un Teatre permanent per a Nens al Centre de Teatre i Teatre de Titelles per a Nens i Joves adults, 1980. Transformant els Escorxadors de Teheran al Centre Cultural Bahman, 1991. Convertint l'antiga Caserna General de l'Exèrcit, en un Fòrum per als Artistes Iranians, 2000. Fent de l'antic taller una Òpera permanent del Titella: Ferdowsi Hall, 2002. Transformant l'antiga casa d'un dels més famosos actors, Entezami, en Museu del Teatre, 2014.

Behrooz Gharibpour, després de més de quatre decennis de vida artística i diferents càrrecs nacionals i internacionals, havent aconseguit un reconeixement internacional, i dirigint diversos grups de teatre importants com "Els Miserables" de Victor Hugo, La Cabana de l'oncle Tom d'Harriet Beecher Stowe i altres, va centrar de nou la seva atenció especialment en el teatre de titelles i en crear el més important Grup de Teatre de Titelles: La Companyia de Teatre de Titelles Aran creant paral•lelament una Òpera Nacional basada en la música Iraniana.

Behrooz Gharibpour, en el transcurs dels 10 últims anys de la seva carrera, ha posat en escena: Rostam & Sohrab, Macbeth, Ashura, Rumi, Hafez, Layli va Majnoon i ...

Behrooz Gharibpour va rebre, recentment, els títols de Doctor Honoris Causa per la Universitat de Teatre i Cinema de Geòrgia - Tbilisi el 2013 i va ser nomenat Cavaliere a Itàlia el 2015.

La UNIMA agraeix a Mani Hamidi la traducció del Farsi, a Idoya Otegui per la espanyola i a Fabrice Guilliot per la francesa."

Escrit per Behrooz Gharibpour

Traducció al català Carles Cañellas.

Behrooz Gharibpour va néixer a Sanandadj (centre del Kurdistan Iranià) el 19 de setembre de 1950. Participa en activitats teatrals des dels 14 anys ininterrompudament fins avui.

Va estudiar a l'Iran a la Universitat de Teheran, Departament de les Arts Teatrals de la Facultat (1970-1974) i a Itàlia en l'Accademia d’Arte Drammatica Silvio d’Amico (1977-1979).

L'atenció de Behrooz Gharibpour es va centrar sobre molts i diferents àmbits, però tots ells van tenir i tenen un únic objectiu: L'ampliació de l'espai cultural a l'Iran com a creador i com a director. Creant un Teatre permanent per a Nens al Centre de Teatre i Teatre de Titelles per a Nens i Joves adults, 1980. Transformant els Escorxadors de Teheran al Centre Cultural Bahman, 1991. Convertint l'antiga Caserna General de l'Exèrcit, en un Fòrum per als Artistes Iranians, 2000. Fent de l'antic taller una Òpera permanent del Titella: Ferdowsi Hall, 2002. Transformant l'antiga casa d'un dels més famosos actors, Entezami, en Museu del Teatre, 2014.

Behrooz Gharibpour, després de més de quatre decennis de vida artística i diferents càrrecs nacionals i internacionals, havent aconseguit un reconeixement internacional, i dirigint diversos grups de teatre importants com "Els Miserables" de Victor Hugo, La Cabana de l'oncle Tom d'Harriet Beecher Stowe i altres, va centrar de nou la seva atenció especialment en el teatre de titelles i en crear el més important Grup de Teatre de Titelles: La Companyia de Teatre de Titelles Aran creant paral•lelament una Òpera Nacional basada en la música Iraniana.

Behrooz Gharibpour, en el transcurs dels 10 últims anys de la seva carrera, ha posat en escena: Rostam & Sohrab, Macbeth, Ashura, Rumi, Hafez, Layli va Majnoon i ...

Behrooz Gharibpour va rebre, recentment, els títols de Doctor Honoris Causa per la Universitat de Teatre i Cinema de Geòrgia - Tbilisi el 2013 i va ser nomenat Cavaliere a Itàlia el 2015.