Companyia de titelles "L'INVISIBLE"

Un personatge que ha esdevingut tot un símbol de la Mostra “Mitjó” es el “forçut”    Amb el seu mallot a ratlles blanques i vermelles. Fins hi tot el logo de la Mostra porta dibuixat aquest homenet Doncs perquè no? El nostre mitjó lluirà aquests colors, les  ratlles blanques i vermelles  un mitjó que mes o menys semblaria al del dibuix.... Finalment, decideixo que el portador no tregui els braços pels laterals, com vaig dissenyar en el primer esboç. Lo del peu esquerra és el meu toc polític.  Però com volem que el nostre mitjó; en Soccus, sigui i de fet ja és especial, ens agradaria que fos un mitjó trapella, i una manera que se'm va ocorre representar aquest toc trapella es amb un forat al dit gros del peu. ( els castellans en diuen “un  tomate” ) . Un dels “tomates” mes famosos de la nostra història recent es el de Paul Wolfowitz, president del Banc Mundial durant una visita a una mesquita a Turquia. Recordeu que en un altre capítol d’aques

Per la construcció d’en Soccus m’he inspirat en la tècnica i la manera de fer que va empra l’escultor Bernat Verderol Roig (Tarragona 1814-1898), Entre els seus treballs escultòrics destaquen els bustos, les escultures i els relleus de la façana de l’ajuntament de Tarragona, el retaule de la capella de la Mare de Déu del Claustre de la Seu de Tarragona , els gegants nous, estrenats per Corpus de 1851, el Negrito, que sortí per primer cop el 22 de setembre de 1856, i la Negrita, que desfilà per  primera vegada el 26 de desembre de 1859, i els nans vells que feren acte de presència davant els tarragonins l’11 de gener de 1865. Els gegants moros d’en Bernat Verderol Explica l’anecdotari popular i fins i tot ho recull en Joan Salvat i Bové (Tarragona 1896 - Barcelona 1985), cronista de la ciutat de Tarragona, que Verderol construïa les figures del seguici popular en el seu taller – estudi del Pla de la Catedral a hores lliures amb uns fulls de papers mullats amb escaiola i cola pr

GEGANT, GEGANTÓ, GEGANTET, CAPGRÒS, O...POTSER TITELLA? Un titella (masculí), és una figura o ninot que es mou de manera que sembla que el seu moviment és autònom. Hi ha molts tipus de titelles, alguns sense ser ninots fets expressament per a tal efecte, fan la mateixa funció, com per exemple els titelles objectuals , en què la manipulació d’objectes quotidians com ara botes, culleres, pots, etc. eixampla les possibilitats expressives i produeix efectes sorprenents. En aquest punt permeteu-me que faci un parèntesis per parlar dels gegants i dels seus diferents tipus. A casa nostre, i a molts altres indrets del món, som posseïdors d’una gran tradició festiva gegantera, personatges de carrer, grans i petits, els més antics, de cartró pedra d'un gran valor artístic que solen passejar pels carrers de viles i ciutats amb motiu de les Festes Majors i d’altres actes populars. Els gegants en un gravat antic El gegant tradicional: és una "figura vertical de caracterí

INTRODUCCIÓ Un dia d'aquells que et visita una musa despistada va i em diu a cau d'orella   - construir un " mitjó capgròs " o quelcom de semblant, perquè pugui desfilar en aquella cercavila de la Mostra de titelles “Mitjó” del mes de juliol pels carrers de Sant Pere de Riudebitlles.  I plim,plim, plim, s'encent tota la maquinaria que normalment s'encen en aquests casos ( els que sou artistes ja sabeu de que parlo) Com tenia que ser un secret no us havia parlat d'ell , Ara un cop estrenat al Mitjó 2014 us proposo que en diferents capítols, llegiu l'aventura de la construcció d'en Soccus i notareu potser ( ep, cal esforçar-se una mica , ho reconec)  com em vaig apassionant per aquest projecte. deixeu doncs que us en faci cinc cèntims del que, qui, com, i perquè d’aquesta iniciativa, el que representa, d’on parteix la inspiració i el detalls que acompanyen aquest mitjó, el procés,el dia a dia de la seva construcció. PERQUÈ “SOCC

Aquest es en Soccus, el mitjó del peu esquerra, el dia del seu debut a Sant Pere de Riudebitlles dins la Mostra de teatre de titelles Mitjó 2014. És un titella gegant i en els propers posts del blog us aniré explicant la seva interessant història. De moment us deixò aquestes imatges per què el comenceu a estimar.

Com tots ja sabeu aquest cap de setmana tenim el "Mitjó", Mostra de Teatre de Titelles a Riudebitlles. l'Invisible titelles hi tornem a estar present d'una manera molt i molt especial. Tant especial que no puc desvetllar com, és un secret Ohhhhhh!  Caldrà que us apropeu  aquests tres dies (25,26 i 27 de juliol) a gaudir dels titelles en una altre dimensió. Esteu atents al dissabte a les 11'30h a la sorpresa, una de les moltes que te preparades el Mitjó.   A tota la resta d seguidors de l'Invisible titelles  dir-vos que el dilluns en un reportatge desvetllaré el secret Salut i Titelles! Aquí teniu el programa:   http://media.wix.com/ugd/74324e_9f5af88a379149f2912383ee9cd35b28.pdf

Un estiu ple d'actuacions amb "La verdadera història del rei que tenia el nas vermell" i "Una de Bruixes" alguna ja fetes altres encara per arribar. Cambrils , Llinars, Masriudoms, La Bisbal de Falset, Creixell, Roda de Bara, Cambrils, Mont -roig.....  Estrenarem el "Soccus" a Sant Pere de Riudebitlles a la Mostra "El Mitjo" que ho portem en secret .. Un nou titella, un espectacle nou? ahhhhhhhhhh que coi serà?      Fins hi tot podreu fer un tastet de "Me llaman Perla Preciosa"a Cambrils i veure l'única representació que faig anualment de "Que vaig be per anar a l'ermita?" el dia de la Mare de Déu de la Roca a Mont-roig Consulteu l'agenda!!!!!! SI TU VOLS, ENCARA TENIM UN FORAT PER VENIR AL TEU POBLE !!!!! DEMANA'NS INFORMACIÓ!!!!

  L'any passat ens estrenàvem en el fantàstic món de les llars d'infants. Les mestres de la llar d'Infants de Mont-roig van apostar per nosaltres amb l'espectacle "Sol ,Solet" mai havia tingut un públic tant repetitó i va ser encantador. La meva filla que m'acompanya a molts dels bolos li feia especial il·lusió, aquesta era la llar on va anar ella de petita i es que ara ja es tota una senyoreta...  Doncs no ho deuríem de fer del tot malament doncs aquest any ens han tornat a cridar i per partida doble la llar de Mont-roig i la llar "Petete" de Miami Platja; l'altre nucli important del municipi. El problema estava en la de Mont-roig , no podíem repetir espectacle i la Mei, una de les mestres va suggerir el conte del Patufet... I sense pensar-ho dues vegades vaig dir que si. Un conte molt popular, que a la llar treballaven i que nomes caldria fer l'escenografia i algun personatge (Bou , Patufet...) d'altres aprofitaria alguns titel

"Una de bruixes…” són dues històries diferents amb un comú denominador, una bruixa, lletja com la majoria de bruixes, però en el fons tendra. La primera de les històries: “La bruixa de la mala sort" ens parla de Sort, una bruixa malvada i capritxosa. Tant mal feia amb els seus encanteris, que tots l’anomenaven: "La bruixa de la Mala Sort" i temien que passés tan sols prop de casa seva. Constantment tractaven d'amagar d'ella, ocultant-se en qualsevol lloc… La bona sort és pels que la busquen. Culpar de les coses a la mala sort o l'atzar només porta a la passivitat i la irresponsabilitat.. I en la segona de les històries: “El gat de colors” descobrirem tots plegats, perquè esta empipat el seu gat negre. Pssst..! I es que el pobre gatet li passen unes coses... En definitiva un món màgic ple de titelles, màgia, cançons i danses. amb el que podria ser que quedem embruixats. Us atreviu? dissabte de 19:30 a 20:25 d'aquí a 5 dies

Una de bruixes…” són dues històries diferents amb un comú denominador, una bruixa, lletja com la majoria de bruixes, però en el fons tendra. La primera de les històries: “La bruixa de la mala sort" ens parla de Sort, una bruixa malvada i capritxosa. Tant mal feia amb els seus encanteris, que tots l’anomenaven: "La bruixa de la Mala Sort" i temien que passés tan sols prop de casa seva. Constantment tractaven d'amagar d'ella, ocultant-se en qualsevol lloc… La bona sort és pels que la busquen. Culpar de les coses a la mala sort o l'atzar només porta a la passivitat i la irresponsabilitat.. I en la segona de les històries: “El gat de colors” descobrirem tots plegats, perquè esta empipat el seu gat negre. Pssst..! I es que el pobre gatet li passen unes coses... En definitiva un món màgic ple de titelles, màgia, cançons i danses. amb el que podria ser que quedem embruixats. Us atreviu? A la xocolateria - cafeteria  Quin Cacau   c/ Verge del Camí 2 Cambrils

Sóc molt poc amant de demanar favors,però el que si m’agradaria es demanar-vos que perdeu 5 minuts llegint això:   Els meus amics del MITJÓ (Mostra de  Titelles de Riudebitlles) porten un any treballant de valent per preparar la 3a edició d’aquesta Mostra. He tingut el plaer de prendre part amb els meus titelles de les dues primeres edicions i en aquesta tercera també hi serè present d’una altra manera que de moment no puc desvetllar per allò de donar una sorpresa... Vaig quedar meravellat de l’acollida  que vaig rebre per part de l’organització i dels veïns de Sant Pere de Riudebitlles tan, que ens em fet amics i els amics estan per això per riure, fer apats, passar-ho be, compartir i ajudar.. I això es el que vull fer donar un cop de mà als meus amics i la vegada fer-ho extensiu a vosaltres que se que m’estimeu i que també sou els meus amics  ( si mes no, se que m’aprecieu) per  tot això i escurçant una mica el rotllo...   La Mostra necessita finançament i ells s’han empescat