PERQUÈ “SOCCUS”? Capítol 1er
INTRODUCCIÓ
Un dia d'aquells que et visita una
musa despistada va i em diu a cau d'orella - construir
un " mitjó capgròs " o quelcom de semblant, perquè pugui desfilar en
aquella cercavila de la Mostra de titelles “Mitjó” del mes de juliol pels carrers
de Sant Pere de Riudebitlles.
I plim,plim, plim, s'encent tota la maquinaria que normalment s'encen en aquests casos ( els que sou artistes ja sabeu de que parlo)
I plim,plim, plim, s'encent tota la maquinaria que normalment s'encen en aquests casos ( els que sou artistes ja sabeu de que parlo)
Com tenia que ser un secret no us
havia parlat d'ell , Ara un cop estrenat al Mitjó 2014 us proposo que en
diferents capítols, llegiu l'aventura de la construcció d'en Soccus i notareu
potser ( ep, cal esforçar-se una mica , ho reconec) com em vaig apassionant per aquest projecte.
deixeu doncs que us en faci cinc cèntims del que, qui, com, i perquè d’aquesta
iniciativa, el que representa, d’on parteix la inspiració i el detalls que
acompanyen aquest mitjó, el procés,el dia a dia de la seva construcció.
PERQUÈ “SOCCUS”? Capítol 1er
Calia cercar un nom per batejar el projecte, per
utilitzar-lo de referència cada cop que parles del que estava fent i de passada
poder anomenar a la “criatura” Aquest podia tenir mil noms; Mitjonetti, Pintxo,
Bitxo, Xim, Pum.... més d’un podia encaixar perfectament, però era complicat,
perquè volia quelcom de singular.
Com molts de vosaltres sabeu sóc nascut a Tarragona (Colonia
lulia Urbs Triumphalis Tarraco) Qui em coneix de prop, sap la meva fal·lera pel
món romà, fins el punt de col·laborar en algun d’un grup de reconstrucció
històrica. Així que aprofitant l’avinentesa vaig pensar en cercar un nom en
aquest àmbit .
Els romans van començar recobrint els seus peus amb tires de
pell o tela. Al segle II abans de Crist, ja usaven els “udons”, fets de fil
trenat i que cobrien per sobre del turmell.
La paraula "mitjó" es deriva del soccus llatí. El
soccus era una mena de sabata mig espardenya mig mitjó usada pels actors còmics
romans. Hi cabien els peus folgadament i podien ser trets ràpidament. La
“sandàlia” soccus va ser l’antecessora del modern mitjó que cobreix panxell.
Des de Roma, el soccus de cuir tou va arribar fins a les
Illes britàniques, on els anglosaxons van abreujar el seu nom en soc. Alhora,
van descobrir que un soc tou portat amb una bota gruixuda protegia el peu contra l’abrasió del
cuir. I d’aquí és l’origen de la moderna paraula anglesa sock.
Aquest fet de que hi hagués un mitjó amb nom propi que a més
a més fos utilitzat pel món actoral romà i sabent a per qui anava destinat
aquesta “ criatura” em va fer decantar pel “Soccus”.
Actor portant un soccus romà |
Així que des d’ara si em permeteu ja no caldria anomenar-lo
“criatura”, d’ara en endavant serà simplement en Soccus, el mitjó
del peu esquerra.
soccus romà (reproducció)
|
Continuarà…
Comentaris