SOCCUS, EL MITJÓ DEL PEU ESQUERRA capítol 2on
GEGANT,
GEGANTÓ, GEGANTET, CAPGRÒS, O...POTSER TITELLA?
Un titella (masculí), és una figura o ninot que es mou de manera que sembla que el seu
moviment és autònom.
Hi ha molts tipus de titelles, alguns sense ser ninots fets
expressament per a tal
efecte, fan la mateixa funció, com per exemple els titelles objectuals, en què
la manipulació d’objectes quotidians com ara botes, culleres, pots, etc.
eixampla les possibilitats expressives i produeix efectes sorprenents.
En aquest punt permeteu-me que faci un parèntesis per parlar dels
gegants i dels seus diferents tipus.
A casa nostre, i a molts altres indrets del món, som posseïdors d’una
gran tradició festiva gegantera, personatges de carrer, grans i petits, els més
antics, de cartró pedra d'un gran valor artístic que solen passejar pels
carrers de viles i ciutats amb motiu de les Festes Majors i d’altres actes
populars.
Els gegants en un gravat antic |
El gegant tradicional: és una "figura vertical de
característiques humanes, de mesures considerablement superiors a les d'un
individu de dimensions normals, que, conduïda des de d’interior per una
persona, participa en les festes i celebracions, amb un caire festiu i alhora
de símbol col·lectiu". Antigament representaven reis, nobles o guerrers.
Els gegants del Pi de Barcelona |
El gegantó: és un gegant més alt que l’ésser humà però manifestament
més baix que els gegants tradicionals, per diferenciar-lo dels quals rep el seu
nom. Tot i la seva característica, és portat per individus adults.
El Negrito i la Negrita, gegantons de Tarragona |
El gegantet: és un gegant no gaire més alt que un ésser humà adult
dissenyat per ser portat pels infants, en relació amb l’alçada dels quals sí
que constitueix un autèntic gegant.
Els Gegantets Petits Fadrins de Reus |
El capgròs: també anomenats caparrots, cabets, cabuts, nans...
Aquestes figures solen ser uns caps, que es posen damunt dels muscles les
persones que el duen.
“Nanos” de Tarragona |
Pel fet de tenir un gran cap damunt d'un cos normal, fan també l’efecte
de ser uns nans.
Aquests elements eren fabricats de fusta antigament i per a major
comoditat i lleugeresa en l’actualitat de cartró o fibra de vidre,
Tornem a reprendre ara el tema del inici del capítol. I si conjuntem
els conceptes de titelles i gegants estaríem parlant dels titelles de carrer,
d'ús no teatral però sí dramàtic-festiu, que no es mouen amb paràmetres
professionals sinó per l’obstinació i el voluntariat dels vilatans de les
diferents localitats on es troben.
A l’actualitat, aquest fenomen ha pres dimensions extraordinàries.
Pràcticament cada dia de l' any en un lloc o altre de la geografia hi ha trobades
de gegants i en molts llocs la seva presència a les festes populars s'ha
convertit en una cosa normal i obligada. Grups reconeguts com serià el cas dels
Comediants, i molts altres, s’han inspirat i han incorporat aquest element
lúdic – festiu, en els seus espectacles que han passejat per mig món.
Alicia, Teatre Nu |
Així segons lo exposat, en Soccus el classificarem potser, dins la
categoria de gegantons i podrien afirmar que en Soccus és sense cap dubte, un
gegantó – titella
de carrer, evidentment un
mitjó.
primer esboç d'en Soccus |
Comentaris