dijous, 25 d’agost de 2016

L'Invisible titelles a Rodonya 2016


 Estarem el proper dia 27 d'agost actuant a dos quarts de set de la tarda al Café de Rodonya dins els actes de la Festa Major 2016 amb l'espectacle: La veritable història del rei que tenia el nas vermell"


Una divertida història  que es desenvolupa en el mostrador d’una antiga taverna un xic especial,  on un simpàtic taverner ens explicarà aquell conte medieval d’un rei que  tenia el nas vermell de tant de beure vi i que vol casar la seva filla; la princesa Rosor, amb l’home que a palau li porti el millor vi.  La princesa serà obligada a casar-se sense amor per l’egoisme del seu pare.  A qui realment estima la princesa es a un pobre trobador…


dimarts, 16 d’agost de 2016

A Roda de Berà...l'Invisible titelles


 Mercat Medieval
 dia 20 d'agost a les 19'30h
 Roda de Berà
 representarem
"El follet, el gat i el pastisser"

dimecres, 3 d’agost de 2016

a Maspujols amb la rateta i l'Orquestra Estelada


La comissió de festes de ;Maspujols ha apostat pel nostre pack: "Orquestra + titelles" i us puc assegurar que s'han estalviat uns dinerons. Així que el proper dia 14 d'agost estarem a Maspujols amb "La que escombrava l'escaleta" i despres concert . ball etc...... amb L'Orqustra Estelada

dilluns, 1 d’agost de 2016

L'Invisible titelles un any mes a Creixell


Una rata molt presumida que es dedica a "sus labores" i té la casa requeteneta.Escombrant l'escala que dóna al carrer un dia es troba una moneda i ràpidament es posa a pensar en què gastar. Se li ocorren diverses idees: comprar-se un vestit, un barret, ... al final decideix que es comprarà cinta de seda per posar-se un llaç rosa i estar més guapa. Engalanada amb el seu llaç surt al carrer a fi d'aconseguir marit. Passen diversos animals que li demanen matrimoni (un gall, un gos, un porc...) i la pregunta clau per decidir si vol o no casar-se amb ells és: I a la nit què faràs? O A veure com cantes? No li satisfan les respostes d'aquests pretendents, els sons que emeten, però quan arriba el gat i diu miauuuu, decideix que amb ell es casarà. I així ho fa. Quan arriba la nit de noces no cal molta imaginació per saber el que pot arribar a passar. 
MANIPULACIÓ I ACTOR: Joan Reverté
CONSTRUCCIÓ TITELLES: Joan Reverté
VESTUARI: Montse Rofes
SO: Neus Reverté
DRAMATÚRGIA I REALITZACIÓ: Joan Reverté
DIRECCIÓ: Joan Reverté


dia 13 d'agost a les 7 de la tarda
plaça major

Creixell,
http://orquestrain.wix.com/invisibletitelles

dimecres, 13 de juliol de 2016

La Perla Preciosa



A "Me llaman Perla Preciosa",  Perla és la dona per antonomàsia, una dona que ha viscut una època dura  de  la nostra història  no tan llunyana, encara  que pugui semblar oblidada per uns o per altres, i que potser els més joves, ni tan sols poden arribar a imaginar.
  Presentem aquesta història amb tocs d’humor per fer-la  més suportable, humor àcid, negre i irònic. Encara que tal vegada hauríem classificar-lo com "humor crònic" perquè no és més que la crònica d’alguna cosa  que va succeir  un dia.  I és que a vegades vivim molt més dels records del que pensem.

De que va aquesta història?
        
A "Me llaman Perla Preciosa" una dona  ens explica pagines viscudes de  la seva  vida des de la postguerra espanyola fins els nostres dies. Una dona apassionada per la copla i la "canción española". Una vida amb moltes sorpreses de principi a final. Una infància difícil, el seu primer amor, les  tardes al voltant de la radio, etc...

Es un musical?
        
Podríem dir que si, doncs  hi ha cançons i cantades amb la veu en rigorós directe,  i es que a  la "Perla Preciosa"  li encanta cantar. Són d'aquelles que van marcar tota una època.

 En escena un titella de 1'65mts d'alçada (aprox.) i el titellaire sols a l'escenari,  explicant una interessant història, a vegades divertida; molt divertida. En altres moments convidant a la reflexió.

 Titelles per adults?  Vols dir que no som massa grans per aquestes collonades infantils?
Ho escoltat tantes vegades, i és un error que està malauradament molt estès. La gent pensa que els espectacles de titelles són només per a nens i no és així. Sempre s'han fet titelles per  adults. A molts països la cosa potser  esta més normalitzada,  aquí en canvi patim de masses  complexes. Tot això fa que les companyies de titelles d'aquí apostin poc per  fer muntatges exclusius per adults , per sort cada som més els atrevits. 
"Me llaman Perla Preciosa" és una obra pensada i dirigida a un públic exclusivament adult. i el nostre repte es que l'espectacle connecti amb aquest públic i es deixi portar per la màgia del titella en escena .  A diferencia dels nens i nenes, en els adults, els titelles provoquen una gran fascinació perquè l'adult té clara consciència que el moviment és provocat pel titellaire i no obstant es seduït davant d'això que veu; i aixó es pot tornar del tot pertorbador.

Contractació:

telf: mòbil: 646287914 (Joan)





Taller fem titelles

Dimarts que ve dia 19 de juliol a les sis de la tarda estarem al Prat de Llobregat. Intentarem passar tots plegats una tarda molt divertida amb l'espectacle: "La que escombrava l'escaleta" i  la cosa no acaba aquí despres de la funció farem un bonic titella, en aquest cas amb cartolines. (Places limitades)

















Centre Cívic Jardins de la Pau
Jardins de la Pau s/n, 08820 El Prat de Llobregat

dimarts, 5 de juliol de 2016

espectacle + taller de titelles

Centre Cívic Jardins de la Pau
Jardins de la Pau s/n, 08820 El Prat de Llobregat

Amb els espectacles - tallers veurem una obra de titelles i després farem la construcció d'un titella per seguir jugant a casa! 

Dimarts, 19 de juliol: La que escombrava l'escaleta, amb l'Invisible Titelles.

Dimarts, 6 de setembre: El follet, el gat i el pastisser, amb l'Invisible Titelles.

*Activitat gratuïta / Aforament limitat.


divendres, 3 de juny de 2016

Amb la Cia Encaixats al Festival Minipop de Tarragona


DIUMENGE, 29 de juny a les 11'30h Passaig de les Palmeres de Tarragona Festival Minipop
La Cia Encaixats som:
MANIPULACIÓ I ACTORS: Joan Reverté i Juanvi Quiles
MÚSICS: Aina Roigé i Alba Solé (violí i piano)

"Companyia Encaixats"
L'ànima de la companyia som en Joan Vicent Quiles d’ El Donyet Contacontes i en Joan Reverté de l'Invisible Titelles, junts hem creat la companyia "Encaixats" per portar a terme tots aquells projectes que no encaixen a nivell personal dins del nostre tarannà habitual.
També volem barrejar ingredients: titelles, dansa, arts plàstiques, música... I estem oberts a tots aquells artistes de qualsevol disciplina artística que vulguin col•laborar per fer quelcom junts.
La "Companyia Encaixats" vol ser el laboratori on experimentar noves fórmules, nous projectes, i obrir nous camins. 
Van començar amb l’espectacle de microteatre: "El petit gran món dels germans Lambe" Ara, una mica més ambiciosos, arriba aquest : “Xst… dorm el lleó!”
I la Companyia creix amb l’Alba i l’Aina que tenen cura de tot el que fa relació a la música.





El punt de partida del espectacle "Xst...dorm el lleó!" arranca a finals de juliol, quan surt als mitjans de comunicació la noticia que un nord-americà va caçar a "Cecil" el lleó més estimat de Zimbabwe. Llavors comencem a treballar aquesta història, a buscar, contes, llegendes sobre lleons a l'Africa per fusionar-les en una de sola. Ens agrada una antiga llegenda sobre l'últim rei dels zulus, conegut com Shaka “El Lleó”. Diu que Shaka no va morir, sinó que simplement dorm i despertarà algun dia.

D'altra banda trobem la faula "El ratolí i el lleó" d'Isop (segle VII aC), faulista grec. Segles més tard va ser reescrita entre uns altres, per Jean de la Fontaine o Félix María Samaniego i és tant popular que ha estat objecte de nombroses adaptacions literàries i artístiques.

"Xst...dorm el lleó!" ha esdevingut un divertidíssim espectacle musical. De la mà de “la Companyia Encaixats” podreu gaudir de titelles i música en viu i en directe compartint escenari!



dimarts, 24 de maig de 2016

Aquest diumenge estem a Terrassa amb el rei del nas vermell


Festes del Barri Sant Pere. Organitza: La Papallona de Sant Pere
 diumenge 29 de maig a la Plaça del Triomf a les 17h.


Una divertida història que es desenvolupa en el mostrador d’una antiga taverna un xic especial, on un simpàtic taverner ens explicarà aquell conte medieval d’un rei que tenia el nas vermell de tant de beure vi i que vol casar la seva filla; la princesa Rosor, amb l’home que a palau li porti el millor vi. La princesa serà obligada a casar-se sense amor per l’egoisme del seu pare. A qui realment estima la princesa es a un pobre trobador…http://www.festamajorsantpere.cat/

dimecres, 11 de maig de 2016

VIATGE A VALÈNCIA


 

Un cap de setmana que començava per "l'Invisible titelles" el divendres a les 2 de la tarda quan arrancàvem el cotxe direcció al País Valencià. Un viatge amb un cel gris de núvols i un paisatge encantador. A dos quarts de cinc, després de torejar el GPS i voltejar per la rodalia del camp de futbol de Mestalla , tot enfilant el carrer de la guàrdia civil entràvem a Benimaclet poble i ara barri i districte de València on hi ha un local que permet a l'ésser humà traspassar el llindar del món real cap al de la fantasia i la màgia titellaire, teatre LlueRNa. En Josep Miquel a la porta del magatzem ens espera. (Ja us parlaré de Josep més tard)
Fetes les presentacions de rigor ens ensenya el local i l'exposició permanent de titelles que hom pot visitar complementant les funcions. Hi ha també el taller i el magatzem .i ens disposem a preparar la funció del vespre de "Me llaman Perla Preciosa" proves de so i llum, escenografia preparada i la Perla pentinada. i tot a punt per les vuit hora d'aixecar el teló.
Èxit, felicitacions conversa i tertúlia a posteriori amb algunes persones del públic preguntes i també l'agradable sorpresa de la visita de la Susana (Oioto Oioto) amb la seva germana la ballarina l'Ana Andújar amb la seva filla simpatiquíssima i preciosa. Cerveseta de rigor, comentar tots plegats la jugada i "espavila que fem tard" doncs ens esperaven els pares i el germà d'en Juanvi a Algemesí per anar a sopar. Per aquesta ocasió en Juanvi i (Donyet contacontes i soci meu en la companyia Encaixats) i la meva filla Neus portaven entre els dos les llums i el so, la qual cosa em donava una seguretat plena a escena sense patir per res tècnic. Finalment el sopar a Polinyà com diuen ells "de categoria" i rumb cap al llit que el cansament ja es feia notar. Dormíem a Cullera i jo almenys vaig caure rodó al llit.

El matí de dissabte començava repixant pluja, aquell xim - xim i havíem decidit fer de turistes. De Cullera a València per la costa observant el mal que pot fer l'ésser humà al paisatge, ciment, ciment, especulació pobles amagats entre edificis, ciment, ciment....
València, la ciutat vella, m'enamora carrerons, plaça rodona, gent , molta gent. El Micalet de la Seu, Les torres de Serrans, barri del Carme, Mercat Central on a dins, oh sorpresa!
Dins el Mercat ens trobem a la Mare de Déu dels Desemparats; la geperudeta, no, no es que hagués sortit de compres. Es que coincidia que eren les festes, El segon diumenge de maig se celebra la festa de la Mare de Déu dels Desemparats. patrona de València i la tenien exposada en el mercat. Dinar de paella com uns "guiris" en un restaurant de menú.
i cap a LlueRNa, primer passi de la rateta, nervis més que el dia abans amb la Perla, el públic infantil és molt exigent. Josep Miquel pateix per que el mateix dia hi ha trenta mil coses programades i això resta assistents. La funció una meravella, content i cap a sopar i a dormir que diumenge tocava funció doble. Desprès de sopar no vam poder resistir passejar per "Cullera, la nuit" us juro que no vam prendre res psicotròpic , ni vam veure mes del compte però les faroles del carrer eren així (com la foto)

I arribà el diumenge i per tant l'últim dia d'estada per terres valencianes faltaven dues funcions i la pluja tornava a acompanyar vestint de gris el paisatge

A les 12h fèiem el primer passi, la sala quasi plena i m'atreveixo amb tot el respecte del món a soltar-me amb paraules valencianes gràcies a l'assessorament lingüístic dels mestres Juanvi Quiles Pous i Josep Miquel
La rateta xicoteta agranat l'escaleta no volia un llaç roig que el va voler rosa que l'amor si posa...(perdó)
Aquesta vegada el públic és més obert i fa que em senti molt més còmode, que'm solti i gaudeixi de la interpretació. L'èxit, modèstia a part, em dóna molta gana i un dinar "elTerra" amb Josep Miquel , la seva filla Alícia, la Neus i en Juanvi ens descobreix un barri lluitador un Benimaclet que fa que entengui molt més la cançó de la reggae-band "Auxili" : "No puc deixar-te"
( https://www.youtube.com/watch?v=RljsXS5RAlE ) Un barri reivindicador i treballador, amb inquietuds.
Ara us parlo d'en Josep Miquel us ho vaig prometre. Un home alt i prim o com diem per aquí "Alt i prim com un sant pau" d'aspecte seriós, dels de la processó va per dins, però amb una mirada que delata aquella sensibilitat que hom necessita per fer titelles. Home de pel blanc que demostren la lluita i el patir constant, Bon conversador i bon oïdor, tot un mestre que ens deixa bocabadats. M'ha sabut a poc i en vull més, Josep Miquel cal més tertúlies amb licor de tomaní i arreglar el món o espatllar-lo més si cal. 
La funció de la tarda va anar quasi sola de lo be que va anar. Converses en acabar amb els nens encuriosits, com sempre m'agrada que vinguin i preguntin, toquin els titelles. Cal tenir en compte que els titelles prenen vida gracies a les mirades dels infants a cada sessió i als adults els tornen infants. Persones grans no deixeu d'anar a veure titelles! També aquest viatge ens ha permès conèixer a l'Edu Borja Ibáñez un bon home i des de ara un bon amic, actor , titellaire i també bon conversador. l'última cervesa i xerradeta a Benimaclet abans del comiat.
La pluja amb la foscor de la nit ens allunya cada cop més. Castelló, Vinaros, L'Aldea, L'Hospitalet, Mont-roig. 
Gràcies tornarem aviat!