dimarts, 29 de desembre de 2009

VIDEO "ELS COBERTS DE PLATA"



 Video resum de l'estrena de l'obra: "Els coberts de plata"


divendres, 25 de desembre de 2009

PESSEBRE BLOCAIRE 2009


Bones Festes us desitja la companyia l'Invisible titelles
També ens em apuntat a fer el pessebre. La nostra aportació ha estat un titella dimoni  ( foto d'un titella de la companyia Verges) felicitats a tots els que heu participat.

dimecres, 23 de desembre de 2009

L'ESTRENA DEL PASSAT 21 DE DESEMBRE



El passat 21 de desembre a les 18h. verem estrenar l'obra "els coberts de plata" a la biblioteca de Mont-roig... va ser tot un exit i el públic, la majoria nens i nenes va gaudir de valent amb la funció.Us deixem unes fotos...




Gràcies a tots. Us esperem a la proxima representació.

dissabte, 12 de desembre de 2009

UN PESSEBRE AMB TITELLES A ALCOI


El Tirisiti és un muntatge teatral amb titelles que es realitza a la ciutat d'Alcoi (Alacant). Declarat Bé Immaterial d'Interès Cultural per la Generalitat Valenciana. Decret 192/2002, de 26 de novembre. Alta distinció de la Generalitat Valenciana al 'Mèrit Cultural'
Aquest teatre és important per celebrar-se des del segle XIX amb el que això representa de tradició. El Betlem de Tirisiti, que és el seu nom complet, es representa a Alcoi en Nadal, amb un format menut, mesclant elements populars alcoians (com el torero Clásico) amb altres del naixement de Jesús, l'arribada dels Reis Mags o la celebració de les festes de Moros i Cristians, tan característics del lloc.
Les titelles són del tipus anomenat "de peu i vareta", aquesta manipulació característica, és un dels factors que aportin major interès al pessebre. Qui representa el principal personatge, parla amb una llengüeta metàl · lica a la boca, pel que quan apareix anomenant a Tereseta, el que se sent és Tirisiti, donant nom al personatge principal i a la representació.


Durant anys es va representar en un barracó especialment habilitat, encara que actualment ha passat al Teatre Principal. El públic es compta per milers i la demanda sempre supera l'oferta del Nadal anterior, obligant a anticipar les representacions fins els primers dies de desembre.


web: Tirisiti

dijous, 10 de desembre de 2009

TITELLES SOLIDARIS


 Del Centre de titelles de Lleida amb la Marató

dimarts, 8 de desembre de 2009

NOVES FOTOS DE L'INVISIBLE


Treballant al taller fa unes setmanes


Quatre dels sis personatges de l'obra "Els coberts de plata"


El sr. Usuret amb el retrat del seu avi al fons


dimecres, 2 de desembre de 2009

FESTIVALS




"5è Festival de Titelles d’hivern” de La Puntual, del 11 de desembre al 10 de gener de 2010, amb 7 companyies i més de 40 representacions dels més diversos estils, tècniques i registres. Comença l'11 a les 18h. amb l’espectacle"PEKKA" de Théâtre des Petites Âmes, Québec, Canada.



Més: festivals“II Muestra Internacional de Titiriteros Solistas” a Écija L’onze de desembre a les 12:00h i 17:00h. A la sombrita presenta: “El Patito Feo” un espectacle de titelles d’ombres a la Salita Pocas Luces.


I encara hi sou a temps per anar al “Festiteres 2009”  d’Alacant fins el dia 8 de desembre

dimarts, 24 de novembre de 2009

UNA HISTORIA DELS TITELLES



La història dels titelles en el segle XIX s'enriqueix amb la incorporació de les tradicions populars. El 1802 Christoph Winters inaugura a Colònia un teatre de ninots de vareta, en què Hammeschen, murri pagès, es va convertir en principal personatge. L'exemple va ser seguit per altres ciutats Renània de manera que aquesta classe de ninots es va fer típica de la regió.

El costum de cantar nadales a les esglésies provençals davant els pessebres va evolucionar fins a convertir els naixements en veritable espectacle de ninots. Traslladats aquests a l'exterior dels temples, no van trigar a caure en mans d'emprenedors titellaires que els van convertir en lucratiu negoci.


A Bèlgica, nord de França i sud d'Itàlia, els teatres de titelles s'entretenien a les classes treballadores amb fascinants aventures de l'Edat de la Cavalleria. Allà els ninots, de grans dimensions, amb els seus pimpante armadures forjades a mà i els seus cascos i plomalls, es comprometien en els interminables combats entre sarraïns i cristians, tal com es descriu en els romanços lusius a les èpiques gestes d'Orlando Furioso i Carlomango . També es representaven episodis de la guerra de Troia i de la història del rei Artús i els seus cavallers. En fi, no faltava actuacions de Nadal. Cada regió tenia el seu personatge peculiar, com Chanchet de Lieja, que vestit a tall de vulgar pagès i parlant el dialecte local, havia amb els cavallers proporcionant el consegüent alegria als espectadors. Altres teatres eren de tipus més literari. El guinyol que George Sand i el seu fill Maurice van construir a Nohant es va fer famós entre els escriptors per les seves agudes i satíriques representacions.
A Amèrica, els indis utilitzaven titelles en les cerimònies religioses molt abans de conèixer l'home blanc. Avui, els fetillers realitzen certs actes de màgia tradicionals; plomes que ballen per si soles, serps que surten de vasos, etc., El 1524 entre les hosts de Cortés, va arribar un home que manipula aquests ninots, el primer de la llarga llista de titellaires que portarien a aquell continent les diferents classes de fantotxes europeus. Cap a les acaballes del segle XVII, Leonardo Godemar s'erigia al Perú un guinyol. El 1742 va ser presentat Punch a Filadèlfia. A finals del segle XVIII hi havia a la ciutat de Mèxic cinc teatres permanents de titelles i un a Canadà.


En el segle actual, després de la decadència dels teatres de titelles registrada en èpoques anteriors, s'inicia la seva ressorgiment tant a Europa com a Amèrica. Les antigues varietats es veuen desplaçades per espectacles de tipus més intel.lectual que, destinats a entretenir els amics dels mateixos artistes, guanyen creixent popularitat. Els secrets de la fabricació d'aquests ninots, gelosament guardats pels antics titellaires, es van anar revelant gradualment. La publicació de llibres tècnics sobre la matèria va obrir per altra banda nous camps a les seves possibilitats.


dijous, 19 de novembre de 2009

TEIA MONER A CAMBRILS


Teia Moner presenta el seu espectacle Galaxis a Cambrils, al Teatre del Casal Parroquial, Pl. de l'Església de Sant Pere, s/n diuemenge dia 22 a les 18'00

L’ univers on vivim és molt gran. Contínuament estan sortint naus de la terra per descobrir més planetes. Però encara no sabem si hi ha vida fora de la Terra. Estem sols a l’univers? I si hi hagués vida intel·ligent a altres planetes, com seria? Quins contes explicarien?
Galaxis un espectacle del tot recomenable on l'artista barreja diferents tècniques.....
 foto: web Teia Moner

diumenge, 15 de novembre de 2009

PERSONATGES


Aquests son tres dels sis personatges de l'obra "Els coberts de plata" l'obra que estrenare el proper 21 de desembre a Mont-roig. el vestuari dels titelles ha estat dissenyat per la Montserrat Rofes. Continuem assajant...
Desprès d’aquesta estrena comença l’aventura de aconseguir teatres o sales on poder representar l’obra. Em faria molta il•lusió poder arribar a molts llocs. Hi ha dies que soc pessimista pel que fa a trobar actuacions. Però s’ha de ser valent...Ah que m’oblidava! l’obra també disposa d’una versió en castellà.

divendres, 6 de novembre de 2009

ADELANTEM EL DIA DE L'ESTRENA


No se si es per impaciència o que, (tant de bo fos així) però ens veiem obligats avançar el dia de l’estrena al dia 21 de desembre a la mateixa hora i el mateix lloc. Son coses que passen quan s’ha de coordinar la programació de Nadal del poble i que no coincideixin dos actes a la mateixa hora. Així doncs la cosa queda d’aquesta manera:
" Els coberts de plata"
dia 21 de desembre a les 18h.
a la biblioteca Joan Miró
de Mont-roig del Camp

dimecres, 4 de novembre de 2009

ESTRENEM!!


El proper dia 29 de desembre a les 18h a la biblioteca Joan Miró de Mont-roig del Camp per fi estrenem "Els coberts de plata".

dijous, 29 d’octubre de 2009

TENIM "FEISBUC"

Au que "modernos"...! Si es que també tenim "feisbuc"  aqui teniu l'adreça: http://www.facebook.com/group.php?gid=164455049164&v=wall


Mes que res ho fem per els fans del sr Usuret.....!!!

foto: Sr. Usuret

dissabte, 24 d’octubre de 2009

DES DE AQUELLS TEMPS DE CERCAVILES I CANÇONS



Desprès de molts anys de pensar-ho i rumiar-ho, per fi en Joan Reverté es decideix a muntar la seva companyia de titelles. Enrere deixa els bons records de les actuacions amb el grup d’animació infantil “Sidral” (1982) on quasi durant una dècada van recórrer els escenaris i carrers de moltes poblacions amb aquell “gegant manotes” o el “drac que no feia por”. En aquell temps el projecte de crear un espectacle de titelles va estar a punt de prendre forma, però al final va resta en el oblit.

En Joan ha continuat vinculat al món de l’espectacle fent teatre i recitals de cançó, però treballant en secret des de el seu taller, estudiant aquest món màgic, experimentant i construint titelles. Com a professional de la gestió cultural, va tenir l’ocasió de muntar la ”I Mostra de titelles del Baix Camp” a Mont-roig del Camp l’any 2001. i també assistir com a programador primer i com a espectador desprès, a diferents festivals internacionals. Sentia una mena d’enveja sana de tots aquells titellaires - diu – tinc ganes de fer el mateix.

Ens confessa que malgrat haver passat bones vetllades jugant amb la seva filla amb els titelles que ell mateix ha construït, necessita el caliu del públic, el somriure dels nens i les nenes com en aquells anys del grup d’animació. Així es com neix “L’Invisible, companyia de titelles” amb la voluntat de fer-nos passar una bona estona a tots plegats.


dijous, 22 d’octubre de 2009

UNA INSTANTANEA DEL TALLER


D’aquest taller aviat sortirà la primera producció de “l’Invisible, companyia de titelles” els titelles ja estan a punt , ara estem sincronitzant el text amb els moviments, les musiques. Cada dia surten noves idees i això fa que cada cop estigui mes engrescat amb aquest projecte.

Cert es que hi tinc posades moltes esperances amb aquest espectacle, d’ell depenen moltes coses.... Que la força ens acompanyi!



dilluns, 19 d’octubre de 2009

UN DISSABTE A LA TARDA A VALLS...





El festival Guant 2009 realment fascinant pels qui ens agrada el tema. Vaig poder veure quatre espectacles, “la cabana de Pepe” de la cia. Théâtres de Marionnettes , “Historias de media suela” de la companyia Fernan Cardama, “Les Champignons”de la Companyia La Toupine i “La Balle Rouge & Quatuor” de la Companyia Chat Pitre. En general molt be tots els espectacles, però si m’haig de quedar amb un, em quedo amb “la cabana de Pepe”(foto) de la cia. Théâtres de Marionnettes Daniel Raffel de França. Un espectacle de carrer itinerant que captivava al vianant.

Si us agraden els titelles encara us queda tot el cap de setmana que be per gaudir-ne a Valls.

dilluns, 12 d’octubre de 2009

UN NOU TITELLA ARRIBA A LA COMPANYIA

Us presento un nou personatge de: “Els coberts de plata” es tracta d’un follet de nom Al i cognom Verd. I te el privilegi de ser el primer titella de gomaespuma de la companyia “l’Invisible”. I no us explico res mes d’ell per què m’agradaria que fos una sorpresa...
Oi que es maco?

dijous, 8 d’octubre de 2009

II MUESTRA INTERNACIONAL DE TITIRITEROS SOLISTAS

Dels amics de "A la sombrita" de Sevilla, he rebut aquest correu elèctronic demanant-me que'n faci difusió,  doncs aqui ho teniu:

Querido amigo, os solicitamos difusión para las siguientes convocatorias hasta el 20 de octubre:
II MUESTRA INTERNACIONAL DE TITITIRITEROS SOLISTAS
en la Salita Pocas Luces Écija –Sevilla, días 12, 13, 19 y 20 de diciembre de 2009. (Funciones a las 17:00h)
+

I FESTIVAL DE TITERES “CIUDAD DEL SOL”
en Écija –Sevilla- días 12, 13, 19 y 20 de diciembre de 2009. (Funciones a las 12:00h)
+
DOMINGOS de TÍTERES EN SEVILLA
Colaboramos en la programación infantil de un nuevo espacio en el centro de Sevilla con 350 localidades en el que se ofrecerá todos los domingos a las 12 HORAS un espectáculo familiar a partir del 8 de noviembre.
Solicitamos información de espectáculo de mediano y gran formato para los días15, 22, 29 noviembre. 6, 13, 20, 27 diciembre 2009 y 3, 10, 17, 24, 31 enero 2010.

EL PLAZO DE RECEPCIÓN DE SOLICITUDES FINALIZA EL 20 DE OCTUBRE DE 2009.
La pasada edición se realizó el 8 de enero de 2009, pero para esta nueva convocatoria la adelantamos a diciembre por motivos organizativos. Además de mantener la Muestra Internacional de Titiriteros Solistas hemos incorporado, con la colaboración del Excmo. Ayuntamiento, el primer Festival de Títeres que se va a celebrar en la ciudad de Écija –Sevilla-, y colaboramos en la programación infantil de un nuevo espacio en Sevilla.

En estos momentos que cada día nos llega información de suspensiones de actuaciones y programaciones, es para nosotros un honor poder ofertar estas nuevas iniciativas al sector. Aunque los presupuestos están excesivamente recortados, no es motivo para desfallecer en ésta posibilidad de ofrecer nuestros trabajos, difundir y divulgar nuestro amor por los títeres y por la profesión de titiriter@. Para todos aquellos que os cuadre las fechas y queráis ayudarnos a motivar estas iniciativas, rogamos nos enviéis las fichas rellenas que os podéis bajar en los siguientes enlaces:
También y como novedad dentro del entorno de la muestra, organizaremos un taller para profesionales del 14 al 18 de diciembre, en horario de 10 a 14 horas. “TEATRO DE SOMBRA: RECURSOS TÉCNICOS PARA UN TITIRITERO SOLISTA –AL MENOS-“. Impartido por José-Diego Ramírez. En estos días publicaremos el contenido del curso y la ficha de inscripción en el enlace web del festival: http://www.alasombrita.com/mitsol
Envío de información a:   José-Diego Ramírez
A la Sombrita, teatro de “pocas” luces.
Apartado de Correos, 341
41400 ÉCIJA –Sevilla- España

dimecres, 7 d’octubre de 2009

GUANT, 5è festival internacional de titelles de l'Alt Camp



El 5e festival Guant entre el 16 i el 25 d'octubre a Valls i altres poblacions de la comarca, oferirà 65 representacions de 24 companyies nacionals i internacionals, que posaran en escena 25 espectacles de diferents tècniques de manipulació i formats dirigits al públic familiar, adult i escolar. Aquest esdeveniment esta organitzat per la companyia d'espectacles Pa Sucat, amb el suport de l'Ajuntament de Valls. Un dels principals objectius es crear un esdeveniment de difusió de l'art del titella i apropar-lo a tots els públics, especialment a l'adult, un públic poc habitual en aquest tipus de teatre.

enllaç: FESTIVAL GUANT

dimarts, 6 d’octubre de 2009

DECORATS




Una part important d’una obra sempre son els decorats, son els que acaben de vestir la representació. Del nostre taller acaben de sortir acabats els decorats de: ”Els coberts de plata” fets aprofitant quatre “enredos” que teníem amagats per les golfes i reciclant alguna que altre coseta. Sen evitar una visitar algun basar xines.... Us deixo dues fotos


dissabte, 19 de setembre de 2009

ENTREVISTA A UN TITELLA


Us presento en Tit, es el personatge de l’obra “els coberts de plata” una adaptació de l’obra original d’en Ezequiel Vigués que estem preparant per estrenar ben aviat. Tit es un titella de la companyia “l’Invisible” i avui enraonem una estoneta amb ell.
- Tit, com estem?
- Be, molt il•lusionat amb l’obra i assajant a diari.
- Com es el teu personatge?
- Jo soc el protagonista, soc el criat del senyor Usuret..
- I l’obra, de que va?
- Es una bonica i divertida historia de bons i dolents, d’un lladre un geni i... be, no explico res mes perquè ha de ser una sorpresa.
- En quin procés es troba ara l’espectacle?
- Ara la Montserrat; la modista de la companyia, esta acabant el vestuari. Una meravella de vestuari. I tant sols queden uns ajustaments tecnics pel que fa al teatri.
- Explica’ns qui es “l’Invisible”?
- “l’Invisible” es molt mes que una companyia de titelles. Es un projecte que arranca des de fa anys. Quan en Joan Reverté estava amb un grup d’animació infantil i que des de les hores havia restat desat en el calaix de les idees i ara pren novament interès. Potser millor aixi perquè ara hi ha mes mitjans i mes experiència per part de tots.
- Projectes de futur?
- Els “jefes” estan pensant si em fan sortir a la propera obra que serà de caire medieval, amb princeses i trobadors i reis i cavallers itot això.
-Graciés Tit per les teves paraules i com es diu en el món de l’espectacle...Molta merda!
-Graciés a vosaltres i això mateix, molta... molta d’això mateix.

Properament entrevistarem un altre personatge que ens anirà desvetllant altres aspectes de l’obra.

dissabte, 12 de setembre de 2009

5ª FESTA POPULART DE TITELLES La Mercè 09 Barcelona

Els de "la Puntual" m'han enviat aquesta informació sobre la 5a FESTA POPULART  DE TITELLES  que es realitza dins el marc de les festes de la Mercè 2009

Lloc: a la Plaça Allada Vermell de Barcelona
Dijous 24 de setembre
18h CAMPI QUI PUGA de Ne me Títere Pas y Títeres 4 Caminos.
Divendres 25 de setembre
18h LA LAIA i EL FANTASMA de Titelles Vergès.
Dissabte 26 de setembre
de 12 a 13 i de 19 a 20h LA CABANA DE PÉPÉ de Art et Marionnette, França.
13h CUAC! de Txo Titelles.
18h MAL DE CLOSCA de Taat Teatre.
Diumenge 27 de setembre
de 12 a 13 i de 19 a 20h LA CABANA DE PÉPÉ de Art et Marionnette, França.
13h LA NIÑA INVISIBLE de Títeres 4 Caminos, Madrid.
18h A MANS PLENES de Toni Rumbau.
A més, hi haurà tallers pels més petits i artesans constructors de titelles per qui es vulgui portar un bon record.
foto: Txo titelles espectacle "Cuac"

diumenge, 6 de setembre de 2009

"A LA SOMBRITA" PRESENTA...

Els amics de la companyia andalusa “A la Sombrita” han tingut a be convidar-me a la presentació de la nova temporada de la sala “Pocas luces”
“A la Sombrita” és l'única companyia especialitzada en la tècnica d’ombres i la il.luminació de titelles a Andalusia i una de les poques d'Espanya
Presenten la nova temporada a la sala: “Pocas luces”. Écija –Sevilla  que es troba al Pol. Ind de La Campiña, Calle la Rioja, 26
El proper dissabte 26 de Setembre a les 20:00 hores tindrà lloc la representació de l'espectacle “Historias Asombrosas: Animalitos Racionales” i el diumenge 27 de setembre a les 12:00 hores l’espectacle "El príncep que no sabia jugar".
Des de “l’Invisible” els hi desitgem tota la sort del món.


dijous, 3 de setembre de 2009

MARIONETES



Curmetratge anomenat "marionetes" fet per l'estudi d'animació "Cafe 19" (Goiânia, Brasil)

dimecres, 2 de setembre de 2009

DIDÓ, el mestre

Ezequiel Vigués i Mauri neix Terrassa un 10 d’abril del 1880 era fill d'uns taverners i es va quedar orfe de mare quan encara no tenia un any i amb el seu pare es va traslladar a viure a casa d'un oncle músic, on el cria una dida, Manela, que explicaria el nom artístic que triaria més endavant com a titellaire. Arran de les seves entremaliadures és enviat a estudiar intern al Col•legi del Sagrat Cor de Manlleu (1889-90); acabarà els seus estudis amb els germans de La Salle de Terrassa.
Va treballar com a aprenent en una botiga de teixits de Barcelona. Canvia de feina un parell de vegades i finalment fa realitat el seu somni de marxar a París, on arriba l'octubre del 1907.
A París treballarà com a dependent dels magatzems Au Printemps i a les Galeries Lafayette. El 1910 se’n va a Londres a provar sort, però la cosa no va anar del tot be (va abocar el suc d'una safata sobre un convidat important allà on treballava com a cambrer) ha de tornar a fer les maletes i s’instal•la de nou a París, on agafarà més feines de dependent.
El 1914, davant la perspectiva de ser mobilitzat per l'exèrcit francès, torna a Catalunya, on treballarà quatre anys a Barcelona en el negoci de l'exportació, gràcies als seus coneixements del francès. Acabada la Gran Guerra torna a París, on farà d'agent d'exportació a comissió, tot posant en contacte els industrials catalans i els francesos. Així, esdevindrà representant de Salvador Casacuberta, un industrial barceloní molt influent en el Reial Cercle Artístic, d'on Vigués seria nomenat «cònsol a París». També farà de mànager de la ballarina Teresina Boronat; la fa debutar al Folies Bergères i fan una tournée per Egipte i Itàlia.
El 1927 munta una escola de dansa a Montmartre, on fa de professora Teresina Boronat. Emulant el també terrassenc Josep Oller, que havia fundat el Moulin Rouge, amb la participació de sis industrials catalans obrirà el 1928 un cabaret flamenc a Pigalle, el Sevilla, que serà punt de trobada d'homes de negocis i intel•lectuals espanyols –i particularment catalans– a París.
El crac del 29 afectarà fortament Vigués, que acabarà distanciat també de la ballarina, i el maig del 1930 s'embarca a Le Havre cap a Amèrica com a membre de la tripulació del Pélerin Latouche, amb la intenció d'arribar-se fins a Santiago de Xile, on tenia coneguts entre els industrials catalans instal•lats al continent americà. Quan arriba al port panameny de Colón s'hi repensa i se'n torna cap a París.
Altre cop a la capital francesa, busca feina en una botiga de titelles i, per una confusió, els propietaris, els Thiessard –pensant-se que era el nou ajudant que necessitaven per al teatret, que venia arran de l'anunci publicat al diari–, l'envien al Parc Montsouris, on tenien el guignol, li fan una prova i el contracten per fer anar els putxinel•lis. Allà comença per pura casualitat la seva carrera com a titellaire, sense haver-s'ho ni tan sols proposat. Després de mig any al Théâtre Guignolia de Robert Desarthis (nom artístic del fill de Thiessard), el 1931 Vigués funda el seu propi teatre de titelles, el Petit Moulin, al Boulevard de Courcelles, on representa La vie fantastique de Guignol; és en els seus inicis que adopta el nom artístic de Dido, en record de la dida que el va criar, que els francesos pronuncien amb l'accent sobre la o.
El juny d'aquell torna a Barcelona, on troba una feina al Departament d'Estadística de l'Ajuntament, i els diumenges i dies de festa els dedica a fer representacions a la Sala Reig. El 1932 ja actua al Cercle Artístic de Sant Lluc, que aleshores tenia la seu als Quatre Gats, on el nom de Didó començarà a esdevenir cèlebre i guanyarà tanta fama que serà convidat a participar en el darrer festival que va organitzar l'Orfeó Català al Palau de la Música Catalana abans de l'esclat de la guerra civil, el febrer de 1936. Vigués fou qui va introduir al nostre país la participació del públic en l'espectacle, tan característic de les representacions franceses, i ja des de bon començament va fer posar al capdavant rengles de seients dedicats exclusivament als infants, per fomentar-ne la interacció amb el titellaire i poder-se identificar millor amb el que passava al petit escenari. De fet sempre va dirigir els seus espectacles al públic infantil, la psicologia dels quals sembla que entenia perfectament.
Anteriorment a la guerra, el 1934, Vigués havia conegut la seva companya Teresa Riera, amb qui comptarà fins al final dels seus dies com a única col•laboradora (eren coneguts com Didó i Teresina). Després del parèntesi bèl•lic, durant el qual havia fet una esporàdica representació a l'Ateneu Socialista de Catalunya el 1937, reprèn les seves activitats, i el 1939 fa espectacles de titelles als descansos de les pel•lícules en el cinema Parthenon. Després d'anar actuant en altres locals, el 24 de desembre de 1941 inaugura un teatre estable: el Club de los Niños, que obre la temporada amb la peça Sueño de Navidad, la qual al cap de quatre mesos passaria a la Sala Maldà, quan el teatre fou convertit en cinema de noticiaris. El 1942 el matrimoni lloga un nou local al Barri Gòtic barceloní, però al cap d'un any han de plegar a causa de l'enorme esforç econòmic que representava renovar constantment el programa de dues hores que requeria un lloc com aquest.
A partir del 1944, Vigués i la seva dona decideixen d'actuar arreu de Catalunya, resseguint el calendari de les festes majors, que començava el Dissabte de Glòria a Tarragona i s'acabava a final de novembre a Vilanova i la Geltrú, on emmagatzemaven la barraca (de 5 m de fondària per 11 m de façana) i s’enduien els titelles (uns 90 per a un repertori de 21 obres) cap a Barcelona, on passaven els hiverns i reparaven, repintaven i renovaven titelles, decorats i utillatge. A més a més de terres catalanes, el Guinyol Didó va visitar també altres punts dels Països Catalans (anaren sovint a les Balears) i de l'Estat espanyol.
Sobre la seva vida atzarosa i el seu èxit ja a l'edat madura, Didó va comentar: «La meva vida ha estat un fracàs; només he triomfat, un cop vell, en tornar a la infantesa».
A la seva mort, el 1960, la seva dona Teresa Riera va continuar l'ofici tot i que de manera precària, per la manca d'un col•laborador adequat. Quan va morir Teresina, el 1975, els titelles, els guions i els escrits de Didó foren cedits al Museu del Teatre de la Diputació de Barcelona.


Biografia extreta del llibre: Ezequiel Vigués Didó Teatre de putxinel.lis - Monografies del teatre num 2 - del Institurt del Teatre de Barcelona

divendres, 28 d’agost de 2009

AQUELLA MOSTRA DE TITELLES A MONT-ROIG


L’any 2001 vaig tenir l’oportunitat d’organitzar la ”Ia Mostra de titelles al Baix Camp” al poble on resideixo, Mont-roig del Camp (Tarragona). Per aquell temps jo treballava de dinamitzador cultural a l’ajuntament. Era l’oportunitat de crear un festival inexistent a les comarques de Tarragona

Va ser una experiència enriquidora i un projecte de quasi 2 anys de treball cercant companyies i anant a veure espectacles i assistint a diversos festivals. Com sempre sols passar calia cercar ajuts econòmics, i finalment l’Ajuntament de Mont-roig va sumir tota la despesa. La Generalitat ens va denegar una subvenció. Va ser un èxit per ser el primer any 9 companyies, tres dies d’espectacles del 12 fins el 14 d’octubre de 2001. La premsa se’n va fer força ressò. El Punt (1) El Punt (2) El Punt (3) , el Punt (4)

Inaugurà la mostra la Cía Rocamora amb “Les Faules de Lafontaine” li va seguir la Cia la Baldufa amb "El Baróde Munchausen", la Cia Teatre Nu amb "l’home just" i la Cia Teia Moner amb "Les meves estimades besties", Titelles Babi amb "l’ ocell meravellós", Boca Rica amb "Cucudrulu", la cia. L'Estaquirot amb "la Pastissera" i Cia Teia Moner amb "Nyam!". i va cloure la mostra el dia 14 d’octubre la Companyia Binixiflat amb "La llegenda dels Nats".
Malauradament no va haver segona edició . Perquè? Doncs la incompetència dels nostres politics com sempre. No els hi entra al cap que la cultura no es un negoci i clar la Mostra no va donar beneficis.

M'agradaria recuperar aquesta mostra, serià una bona idea, jo estaria fins i tot dispossat a treballar de valent. Llenço la proposta per qui em vulgui escoltar.

foto: Teia Moner "Nyam"

dimarts, 25 d’agost de 2009

tècniques:DE PEANYA


Els titelles “de peanya” són aquells que estan subjectes amb una vareta a un suport de fusta que portaran a la seva part inferior, i que anomenen:"peanya". El moviment de les seves extremitats s’aconsegueix acompanyat de varetes.

Hi ha titelles de peanya simple, generalment per manipular personatges humans, i titelles de doble peanya per a animals.

En la seva versió més tradicional el titella de peanya es desplaça sobre una pista situada per sota del nivell de l’escenari i es mou paral·lel a la embocadura, el moviment es limita a esquerra / dreta i dreta / esquerra. D’aquesta manera els peus de la titella queden al nivell del terra de l’escena.

Encara que també es coneixen muntatges teatrals que prescindeixen de la pista o rail i la titella es desplaça sobre una taula o tarima, així el moviment de les titelles, a més d’esquerra a dreta, incorpora també davant i en darrere, així com el desplaçament diagonal.

dissabte, 22 d’agost de 2009

PROPER ESPECTACLE


L’INVISIBLE” COMPANYIA DE TITELLES, estrenarà a partir del proper mes de octubre, potser novembre l’espectacle: “Els coberts de plata” l’obra es una adaptació de l’original d’en Ezequiel Vigués “Didó”.

Estem buscant un circuit de sales o teatres, en definitiva qualsevol lloc que tinguin ganes de passar una estoneta divertida. L’obra esta dedicada al públic familiar

Si esteu interessats i voleu mes informació, aquí teniu el correu electrònic: invisibletitelles@gmail.com o bé truca al 646287914 (Joan)

El preu? Ja en parlaren que de ben segur que arribem a un acord, ja veureu .

dijous, 13 d’agost de 2009

tècniques: BUNRAKU

Emprem bunraku per anomenar al teatre clàssic de titelles de Japó. Però originalment aquest era el nom d'una persona i parlant estrictament crec que hauríem d'emprar a canvi el terme Ningyo Joruri. Aquest fa referència a un teatre de titelles (Ningyo significa ninot i per extensió, titella) el qual és acompanyat per un tipus de recitació o narració anomenada joruri.

El terme bunraku es va començar a utilitzar tan sols fa una mica més d'un segle cap a mitjans del període Meiji. Aquest va ser fet a partir del nom d’una persona, Uemura Bunrakuken (1737-1810), qui va establir un petit teatre de Ningyo Joruri a Osaka a 1805, prop de mig segle després del màxim floriment d'aquest tipus de teatre de titelles. A més el nom va ser seleccionat per a un teatre, el Bunrakuza (za és un sufix per a noms de negocis) el 1872.

La paraula bunraku, presa del nom de Bunrakuken, es va emprar per fer referència tant al teatre com a la companyia. Al cap de poc temps un teatre rival, el Hikorokuza, va ser forçat a tancar a causa de les dificultats financeres, deixant al Bunrakuza com l'únic teatre professional del seu tipus a tot el país. (En aquella època. Com passa ara, havien titellaires d’estils semblants a les províncies, però eren aficionats i el nivell del seu art era baix). Ningyo Joruri i el Bunrakuza es van convertir en sinònims fins que bunraku es va començar a utilitzar per referir-se al tipus de teatre en si com ocorre en l’actualitat.



dimarts, 11 d’agost de 2009

A TALL DE PRESENTACIÓ - INICIS


Recordo que de petit l’avia m’havia portat a veure algun que altre espectacle de titelles amb els meus cosins. Era el clàssic teatre de guinyol amb el titella català, amb el bo i el dolent que repartien garrotades a tord i dret, - Heu vist al dimoni?- siiiii a sortit per allí!!!! Si torna m'aviseu, crideu ben fort. Aquell titella de guant al pur estil Didó o Vergés. Eren les tardes màgiques de restar bocabadat davant el petit teatri...

El primer titella que va caure a les meves mans me’l van portar de Suïssa uns amics de la família...Apa que no vaig jugar i jugar inventant histories....

L’Herta Frankel aconseguia que els diumenges s’aturés el meu món per veure la Marilin a la televisió.

Amb catorze anys els estius treballava d’aprenent de tramoista amb el meu oncle, allí vaig tenir ocasió de veure de aprop el grup argentí “los titeres de Horacio” que llavors estaven de moda arran d’un programa que feien per TVE.

Suposo que L’Horacio Casais (director de la companyia) em va veure tant il·lusionat que em proposar ajudar a manipular alguna marioneta durant les dues funcions que varen fer a Tarragona. Us podeu imaginar lo que vaig arribar a gaudir aquell dia....?

De nen, havia arribat a muntar funcions pels cosins i amics, sessions privades al menjador de casa..... Be, de nen i no tant nen... (l'historia continua)