Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2009

AQUELLA MOSTRA DE TITELLES A MONT-ROIG

Imatge
L’any 2001 vaig tenir l’oportunitat d’organitzar la ”I a Mostra de titelles al Baix Camp” al poble on resideixo, Mont-roig del Camp (Tarragona). Per aquell temps jo treballava de dinamitzador cultural a l’ajuntament. Era l’oportunitat de crear un festival inexistent a les comarques de Tarragona Va ser una experiència enriquidora i un projecte de quasi 2 anys de treball cercant companyies i anant a veure espectacles i assistint a diversos festivals. Com sempre sols passar calia cercar ajuts econòmics, i finalment l’Ajuntament de Mont-roig va sumir tota la despesa. La Generalitat <//personname> ens va denegar una subvenció. Va ser un èxit per ser el primer any 9 companyies, tres dies d’espectacles del 12 fins el 14 d’octubre de 2001. La premsa se’n va fer força ressò. El Punt (1) El Punt (2) El Punt (3) , el Punt (4) Inaugurà la mostra la Cía Rocamora <//personname> amb “Les Faules de Lafontaine” li va seguir la Cia<//personname> la Baldufa amb "El Ba

tècniques:DE PEANYA

Imatge
E ls titelles “de peanya” són aquells que estan subjectes amb una vareta a un suport de fusta que portaran a la seva part inferior, i que anomenen:"peanya". El moviment de les seves extremitats s’aconsegueix acompanyat de varetes. Hi ha titelles de peanya simple, generalment per manipular personatges humans, i titelles de doble peanya per a animals. En la seva versió més tradicional el titella de peanya es desplaça sobre una pista situada per sota del nivell de l’escenari i es mou paral·lel a la embocadura, el moviment es limita a esquerra / dreta i dreta / esquerra. D’aquesta manera els peus de la titella queden al nivell del terra de l’escena. Encara que també es coneixen muntatges teatrals que prescindeixen de la pista o rail i la titella es desplaça sobre una taula o tarima, així el moviment de les titelles, a més d’esquerra a dreta, incorpora també davant i en darrere, així com el desplaçament diagonal.

PROPER ESPECTACLE

Imatge
“ L’INVISIBLE” COMPANYIA DE TITELLES , estrenarà a partir del proper mes de octubre, potser novembre l’espectacle: “Els coberts de plata” l’obra es una adaptació de l’original d’en Ezequiel Vigués “Didó”. Estem buscant un circuit de sales o teatres, en definitiva qualsevol lloc que tinguin ganes de passar una estoneta divertida. L’obra esta dedicada al públic familiar Si esteu interessats i voleu mes informació, aquí teniu el correu electrònic: invisibletitelles@gmail.com o bé truca al 646287914 (Joan) El preu? Ja en parlaren que de ben segur que arribem a un acord, ja veureu .

tècniques: BUNRAKU

Imatge
Emprem bunraku per anomenar al teatre clàssic de titelles de Japó. Però originalment aquest era el nom d'una persona i parlant estrictament crec que hauríem d'emprar a canvi el terme Ningyo Joruri. Aquest fa referència a un teatre de titelles (Ningyo significa ninot i per extensió, titella) el qual és acompanyat per un tipus de recitació o narració anomenada joruri. El terme bunraku es va començar a utilitzar tan sols fa una mica més d'un segle cap a mitjans del període Meiji. Aquest va ser fet a partir del nom d’una persona, Uemura Bunrakuken (1737-1810), qui va establir un petit teatre de Ningyo Joruri a Osaka a 1805, prop de mig segle després del màxim floriment d'aquest tipus de teatre de titelles. A més el nom va ser seleccionat per a un teatre, el Bunrakuza (za és un sufix per a noms de negocis) el 1872. La paraula bunraku, presa del nom de Bunrakuken, es va emprar per fer referència tant al teatre com a la companyia. Al cap de poc temps un teatre rival, el

A TALL DE PRESENTACIÓ - INICIS

Imatge
Recordo que de petit l’avia m’havia portat a veure algun que altre espectacle de titelles amb els meus cosins. Era el clàssic teatre de guinyol amb el titella català, amb el bo i el dolent que repartien garrotades a tord i dret, - Heu vist al dimoni?- siiiii a sortit per allí!!!! Si torna m'aviseu, crideu ben fort. Aquell titella de guant al pur estil Didó o Vergés. Eren les tardes màgiques de restar bocabadat davant el petit teatri... El primer titella que va caure a les meves mans me’l van portar de Suïssa uns amics de la família...Apa que no vaig jugar i jugar inventant histories.... L’Herta Frankel aconseguia que els diumenges s’aturés el meu món per veure la Ma rilin a la televisió. Amb catorze anys els estius treballava d’aprenent de tramoista amb el meu oncle, allí vaig tenir ocasió de veure de aprop el grup argentí “los titeres de Horacio” que llavors estaven de moda arran d’un programa que feien per TVE. Suposo que L’Horacio Casais (director de la companyia) em va veu