dimecres, 26 de març de 2014

ME LLAMAN PERLA PRECIOSA




Un dels secrets mes ben guardats des fa quasi un any ( mira que m'ha costat no obrir boca) ara ja us el puc començar a explicar..."Me llaman Perla Preciosa" una història de teatre de titelles per adults amb cançons. 
Quasi a punt, poques persones sabien que estava treballant en això i gràcies a elles que constantment m'han animat a arribar al final, i mira que molts cops he estat a punt de tirar la tovallola. He fet i refet trentaiuna mil vegades el guió, hem provat vestits i roba ( a la foto la Perla esta nua, ara la modista esta treballant de valent) assajos, memoritzar aquest text, cançons, mes ben dit coples. El relat en primera persona d'una dona marcada per uns anys de l'història no massa llunyana d'Espanya.
Si tot va be... finals de maig, principis de juny. Ah, hi haurà sorpreses , ja us anire explicant.

divendres, 21 de març de 2014

Missatge internacional del Mestre Eduardo Di Mauro pel Dia Mundial del Titella 2014

21 de març, DIA MUNDIAL DEL TITELLA




El titella prové d’una de les formes més primigènies i originals de l’art: el joc, i no l’objecte sagrat, com se sol suggerir. Neix amb el joc desinteressat, espontani i transparent, el qual naturalment es torna complex adoptant múltiples formes i continguts .

El titella, per la seva naturalesa transgressora, va ser temut i perseguit per reis, emperadors, emirs, tsars o qualsevol altra forma abusiva de poder, ja que sembla que aquest personatget de drap i fusta, amable i picaresc, és portador també d’un agut talent per a la condemna i la crítica, usant el sarcasme, la ironia i l’humor,  amb enginy, ritme i mordacitat.

Potser l’edat que majorment s’identifica en temperament amb aquest mil·lenari art popular sigui l’adolescència, doncs clar, els joves són portadors d’aquesta mateixa energia impregnada de certa irresponsabilitat apassionada i assenyalen directament amb l’índex el que consideren, el que jutgen, el que culpen i potser per això mateix, sigui la joventut el blanc predilecte de les campanyes mediàtiques universals que banalitzen l’essencial i fan apologia dels anti-valors .

Des de fa dècades, el nostre teatre de titelles ha dedicat bona part del seu esforç als adolescents, mostrant-los una temàtica del seu interès i estimulant-los a utilitzar els ninots per expressar tot allò que els afecta i els commou. Sorgeixen des les seves veus, temes tabús com la violència, les màfies, l’alcoholisme, la corrupció, l’embaràs precoç, la solitud i molts altres, que ells aborden amb candidesa i irreverència.

Poden i deuen els titellaires, elevar el seu món creador amb la lectura, l’estudi, la investigació i l’experimentació de formes buscant la bellesa i l’harmonia en la seva narració escènica, però no han d’oblidar mai que la seva relació amb el teatre de titelles inclou bàsicament el compromís.

I en parlar de compromís, paraula àmplia i de diverses accepcions, em refereixo a la responsabilitat d’entendre quin és el nostre lloc al món i quina és la nostra posició davant els múltiples casos de l’abús de poder en la societat actual. Quins són els reis d’avui? Els emirs, els xeics? Avui no solen estar asseguts en un ostentós tron llaurat de fina pedreria i laboriosa talla. Avui solen estar on ningú els veu amb claredat i posseeixen mitjans de comunicació que cada dia els santifica o els amaga segons vulguin. Aquest rei de mil caps és el neo-liberalisme corruptor i salvatge, aquest tsar són les grans corporacions multinacionals, que en nom d’ampliar guanys i poder, no dubten a destruir el planeta, a destruir la vida.

Aneu llavors els titellaires dels cinc continents a plantar cara a la crueltat, la desigualtat i la injustícia, vagin amb la varietat infinita de tècniques i estètiques buscant la seva personalitat expressiva, però també amb el verb encès a denunciar, a mostrar assenyalant amb el dit admonitori, com ho fan els joves, el que consideren desvirtua el veritable desenvolupament cap a un món més humà , un món millor.
Eduardo Di Mauro
2014



dilluns, 10 de març de 2014

Dissabtes de conte d'El Corte Inglés de Sabadell

La veritable història del rei que tenia el nas vermell, L'Invisible Titelles
Una vegada n’era un rei que tenia el nas vermell.... Una divertida història que es desenvolupa en el mostrador d’una antiga taverna un xic especial, on un simpàtic taverner ens explicarà aquell conte medieval d’un rei que tenia el nas vermell de tant de beure vi i que vol casar la seva filla; la princesa Roser, amb l’home que a palau li porti el millor vi. La princesa serà obligada a casar-se sense amor per l’egoisme del seu pare. Aqui realment estima la princesa és a un pobre trobador…
És un espectacle que conté elements de màgia, teatre, cançons i per suposat.... els nostres estimats titelles. Amb aquesta obra "l'Invisible titelles" pretén entretenir i divertir al seu públic, en aquest cas públic familiar a qui va dirigida l’obra. Grans i petits, pares i mares, avis i àvies i demés família s'ho passen d’allò més bé amb els aventures del nostre rei, a més d’ensenyar els vins de la nostra terra i el més important: que en la vida s’ha de respectar els sentiments dels demés
El Corte Inglés de Sabadell      Av. Francesc Macià, 58
dissabte, 15 març, 2014 - 12:30

dissabte, 8 de març de 2014

LA VERITABLE HISTÒRIA DEL REI...a l'Auditori La Torrassa a l'Hospitalet de Llobregat

L’INVISIBLE TITELLES, presenta LA VERITABLE HISTÒRIA DEL REI QUE TENIA EL NAS VERMELL

Diumenge, 9 de març de 2014, a les 18 h
Lloc: Auditori La Torrassa a l'Hospitalet de Llobregat
  
Divertida història, per a grans i petits.  .
En el mostrador d’una antiga taverna un xic especial, hi ha un simpàtic taverner que ens explicarà el conte medieval d’un rei que  té el nas vermell de tant de beure vi i que vol casar la seva filla amb l’home que li porti el millor vi.
La princesa serà obligada a casar-se sense amor per l’egoisme del seu pare, Realment a qui estima la princesa es a un pobre trobador……
Basada en un conte popular català.

Durada 50 minuts


INFORMACIO I RESERVES A teatreinfantil.lh@gmail.com