Companyia de titelles "L'INVISIBLE"

Aquest serà el nou espectacle de titelles que us presentarem el mes de novembre i es diu: "Artur i Clementina" basat en el conte de l’escriptora i historiadora de l’art italiana, Adela Turin.  Aquesta història ens narra la vida de dues tortugues enamorades; a Clementina li encanta l'art, les seves inquietuds i aspiracions van més enllà del que és tangible, ja que el seu pensament és purament artístic. A l’Artur, li interessen més els aspectes diaris i terrenals de la vida quotidiana.Clementina decideix que igual l’Artur té raó, ja que ell sembla molt intel·ligent, de manera que opta per fer-li cas. Perquè ella no es trobi trist, Artur decideix portar-li a casa objectes bonics que representen les aspiracions que Clementina té. A poc a poc la casa de la tortuga està cada vegada més pesada.Clementina se sent atabalada i Artur no entén per què és tan desagraïda tenint tot el que una tortuga pot desitjar.El final d’aquesta història ho deixem sense desvetllar perquè d'aq

Arribava el mes de juny i en Soccus aquesta estava gairebé acabat, quedava polirt l'interior i col·locar el suport i ajustar quatre coses perquè la persona que el porti el pugui portar de la manera més còmoda possible. La meva proposta era entregar-lo abans de Sant Joan (perquè si no agradava pogues fer honor a les fogueres de la nit de sant Joan El diumenge 22 de Juny el Soccus arribava a Sant Pere de Riudebitlles Van estar 8 mesos (a ratets) de treball a gust, de quilos de paper, guix, i cola, i que us diré jo? Doncs que fa patxoca ( que haig de dir jo.  Continuarà...

Un personatge que ha esdevingut tot un símbol de la Mostra “Mitjó” es el “forçut”    Amb el seu mallot a ratlles blanques i vermelles. Fins hi tot el logo de la Mostra porta dibuixat aquest homenet Doncs perquè no? El nostre mitjó lluirà aquests colors, les  ratlles blanques i vermelles  un mitjó que mes o menys semblaria al del dibuix.... Finalment, decideixo que el portador no tregui els braços pels laterals, com vaig dissenyar en el primer esboç. Lo del peu esquerra és el meu toc polític.  Però com volem que el nostre mitjó; en Soccus, sigui i de fet ja és especial, ens agradaria que fos un mitjó trapella, i una manera que se'm va ocorre representar aquest toc trapella es amb un forat al dit gros del peu. ( els castellans en diuen “un  tomate” ) . Un dels “tomates” mes famosos de la nostra història recent es el de Paul Wolfowitz, president del Banc Mundial durant una visita a una mesquita a Turquia. Recordeu que en un altre capítol d’aques

Per la construcció d’en Soccus m’he inspirat en la tècnica i la manera de fer que va empra l’escultor Bernat Verderol Roig (Tarragona 1814-1898), Entre els seus treballs escultòrics destaquen els bustos, les escultures i els relleus de la façana de l’ajuntament de Tarragona, el retaule de la capella de la Mare de Déu del Claustre de la Seu de Tarragona , els gegants nous, estrenats per Corpus de 1851, el Negrito, que sortí per primer cop el 22 de setembre de 1856, i la Negrita, que desfilà per  primera vegada el 26 de desembre de 1859, i els nans vells que feren acte de presència davant els tarragonins l’11 de gener de 1865. Els gegants moros d’en Bernat Verderol Explica l’anecdotari popular i fins i tot ho recull en Joan Salvat i Bové (Tarragona 1896 - Barcelona 1985), cronista de la ciutat de Tarragona, que Verderol construïa les figures del seguici popular en el seu taller – estudi del Pla de la Catedral a hores lliures amb uns fulls de papers mullats amb escaiola i cola pr

GEGANT, GEGANTÓ, GEGANTET, CAPGRÒS, O...POTSER TITELLA? Un titella (masculí), és una figura o ninot que es mou de manera que sembla que el seu moviment és autònom. Hi ha molts tipus de titelles, alguns sense ser ninots fets expressament per a tal efecte, fan la mateixa funció, com per exemple els titelles objectuals , en què la manipulació d’objectes quotidians com ara botes, culleres, pots, etc. eixampla les possibilitats expressives i produeix efectes sorprenents. En aquest punt permeteu-me que faci un parèntesis per parlar dels gegants i dels seus diferents tipus. A casa nostre, i a molts altres indrets del món, som posseïdors d’una gran tradició festiva gegantera, personatges de carrer, grans i petits, els més antics, de cartró pedra d'un gran valor artístic que solen passejar pels carrers de viles i ciutats amb motiu de les Festes Majors i d’altres actes populars. Els gegants en un gravat antic El gegant tradicional: és una "figura vertical de caracterí

INTRODUCCIÓ Un dia d'aquells que et visita una musa despistada va i em diu a cau d'orella   - construir un " mitjó capgròs " o quelcom de semblant, perquè pugui desfilar en aquella cercavila de la Mostra de titelles “Mitjó” del mes de juliol pels carrers de Sant Pere de Riudebitlles.  I plim,plim, plim, s'encent tota la maquinaria que normalment s'encen en aquests casos ( els que sou artistes ja sabeu de que parlo) Com tenia que ser un secret no us havia parlat d'ell , Ara un cop estrenat al Mitjó 2014 us proposo que en diferents capítols, llegiu l'aventura de la construcció d'en Soccus i notareu potser ( ep, cal esforçar-se una mica , ho reconec)  com em vaig apassionant per aquest projecte. deixeu doncs que us en faci cinc cèntims del que, qui, com, i perquè d’aquesta iniciativa, el que representa, d’on parteix la inspiració i el detalls que acompanyen aquest mitjó, el procés,el dia a dia de la seva construcció. PERQUÈ “SOCC

Aquest es en Soccus, el mitjó del peu esquerra, el dia del seu debut a Sant Pere de Riudebitlles dins la Mostra de teatre de titelles Mitjó 2014. És un titella gegant i en els propers posts del blog us aniré explicant la seva interessant història. De moment us deixò aquestes imatges per què el comenceu a estimar.