dimecres, 21 de març de 2012

Día Mundial del titella - 21 de Marzo 2012


Avui es dia de festa
Misssatge Internacional de Joan Baixas:

Amb un gest decidit tanquem diaris i apaguem les notícies, i brindem per l’art i la fraternitat, avui és dia de festa, celebrem el Dia Mundial de la Marioneta. No podem oblidar el dolor, la realitat de les desgràcies i les penúries que afligeixen el món, però precisament perquè no ho volem oblidar, agafem el compromís de celebrar la dignitat humana, l’afany insaciable dels humans d’afirmar la vida enfront de la mala fortuna i la mort. L’art és un cant a aquesta dignitat, reuneix en una marea contínua les generacions passades i futures, les cultures i els clans, al voltant de la poesia. L’art estableix la complicitat de la mirada entre persones que es meravellen juntes, creador i espectador, en l’exploració del desconegut. Tot acte artístic és un gra de sorra en l’engranatge de la realitat.


L’art del titella construeix en aquesta direcció. Cada vegada que animem un personatge, signem una declaració d’independència. Filla rebel de les arts de la imatge i de la paraula, de la interpretació i de la narració, el titella afirma el compromís amb la innocència, paratge de la felicitat, i també hi convoca l’altre extrem, la crueltat. La innocència és important, és harmoniosa i fèrtil, com testimonien Jarry i Kurosawa, Miró i Arseniev, i tants altres.

A la crueltat se li ha de prendre la mida del vestit i mirar-la a la cara amb sarcasme.

“L’animal viu en la naturalesa com l’aigua dins de l’aigua” (M.Eliade). El titella viu en l’imaginari com l’aigua dins l’aigua. Territori on la raó limita amb els fluxos de l’ani-malitat i del vegetal, de la terra i de l’aigua, l’imaginari és la reserva d’energia de persones i tribus, i el titella hi campa com un rei, no analitza, no intervé, prospera.

“El signe diferenciador de l’animal humà és l’animació, i la primera animació que féu l’home foren els déus. L’animació ens fa persones” (P.Sloterdijk). La mordacitat d’aquesta reflexió filosòfica impregna d’humor l’acte principal del titellaire: donar vida a allò inanimat i convocar les persones al voltant d’aquesta bruixeria.

Ja fa uns quants anys, una colla de titellaires va tenir l’encert de crear una organització per potenciar els intercanvis internacionals. UNIMA, convertida ja en una realitat consolidada i estesa per tot el món, és ara més necessària que mai per dirigir els esforços gremials cap als objectius de l’art i la dignitat humana.

Lloem els déus per concedir-nos aquesta professió, agraïm als nostres avis la creació d’UNIMA, celebrem l’esplendor de l’art de l’imaginari i brindem pels titelles.

Companys, que tinguem BONA FESTA!

Joan Baixas
ttp://www.joanbaixas.com



Hoy, es día de fiesta

Con gesto decidido cerramos periódicos y noticiarios y brindamos por el arte y la fraternidad, hoy es día de fiesta, celebramos el Día Mundial de la Marioneta.
No podemos olvidar el dolor, la realidad de las desgracias y penurias que afligen al mundo, pero precisamente porque no queremos olvidar, nos damos el compromiso de celebrar la dignidad humana, el afán insaciable de los humanos de afirmar la vida frente a la mala fortuna y la muerte.
El arte es un canto a esta dignidad, reúne en una marea continua a las generaciones pasadas y futuras, las culturas y los clanes, en torno a la poesía. El arte establece la complicidad de la mirada entre personas que se maravillan
juntas, creador y espectador, en la exploración de lo desconocido. Todo acto artístico es un molesto grano de arena en el engranaje de la realidad.
El arte de la marioneta se dirige a estos objetivos a buen paso. Cada vez que animamos un personaje firmamos una declaración de independencia. Hija rebelde de las artes de la imagen y de la palabra, de la interpretación y de la narración, la marioneta afirma el compromiso con la inocencia, paraje de la felicidad y convoca también el otro extremo, la crueldad.
La inocencia es importante, es harmoniosa y fértil, como testimonian Jarry o Kurosawa, Miró o Arseniev y tantos otros.
A la crueldad conviene tomarle las medidas del traje y mirarle a la cara con sarcasmo.
“El animal vive en la naturaleza como el agua dentro del agua” (M.Eliade). La marioneta vive en el imaginario como el agua dentro del agua. Territorio donde la razón linda con los flujos de la animalidad y del vegetal, de la tierra y del agua, el imaginario es la reserva de energía de personas y tribus y la marioneta campa por él como un rey, no analiza, no interviene, prospera. “El signo diferenciador del animal humano es la animación y la primera animación que hace el hombre son los dioses. La animación nos hace personas.” (P.Sloterdijk). La mordacidad de esta reflexión filosófica impregna de humor el acto principal del titiritero: dar vida a lo inanimado y convocar a las personas en torno a esta brujería. Hace ya algunos años, un puñado de marionetistas tuvo el acierto de crear una organización para potenciar los intercambios internacionales. UNIMA, convertida ya en una realidad consolidada y extendida a todo el mundo, es ahora más necesaria que nunca para dirigir los esfuerzos gremiales hacia los objetivos del arte y la dignidad humana. Así, loemos a los dioses por concedernos esta profesión,agradezcamos a nuestros abuelos la creación de UNIMA y celebremos el esplendor del arte del imaginario, brindemos por la marioneta.

Compañeros, ¡BUENA FIESTA tengamos !

Joan Baixas




Publica un comentari a l'entrada