divendres, 6 de setembre de 2013

"Que vaig be per anar a l'ermita?" ja s'en parla....


Els amics de Jove Espectacle es fan ressò de l'estrena de "Que vaig be per anar a l'ermita?"

 També els de "Circ de la cultura" en parlen al seu web-portal

 i es que serà quelcom especial....

Un ràpid recorregut per l’història i les llegendes de l’ermita 
de la Mare de Déu de la Roca en un espectacle de titelles
El mes de gener de 2013 el Patronat de la ermita de la Mare de Déu de la Roca em feia la proposta de representar en un espectacle de titelles l’història , les llegendes i l’esperit del que representa pel poble de Mont-roig aquest bell indret del Camp de Tarragona. Vaig aceptar el repte, de debo que aquella proposta em va cautivar i us puc asegurar que la mateixa tarda estaba sentat al despatx fent esbossos de com podria anar la cosa.
Tenia clar que per les carecteristiques i les condicions (nomes es podra representar un cop a l’any a l’ermita) aquest espectacle de titelles tenia que ser especial i per això calia fer algo diferent a lo que habitualment fem des de “ l’Invisible Titelles”.
La tècnica escollida per la manipulació del titella es una tecnica mixta, entre el teatre de putxinel.lis tradicional , guinyol o “els “Punchs and Juddy” anglesos barrejat amb el sistema a l’inversa dels” Pupi”sicilians, Ha estat tot un exercici de experimentació per donar un sentit i un context adecuat en el temps que transcorre l’obra, 
Tocaba buscar un nom a l’espectacle, “La mare de Déu de la Roca “ era masa evident i directe a la vegada que facil i senzill. Calia quelcom mes complexe i elegant, modern potser.
I aqui es quan surgeix la idea de: “Que vaig be per anar a l’ermita?” tot pensant en aquella pregunta tant escoltada pels del poble quan un foraster ens visita i vol anar a veure l’ermita.



Publica un comentari a l'entrada