dimecres, 11 de maig de 2016

VIATGE A VALÈNCIA


 

Un cap de setmana que començava per "l'Invisible titelles" el divendres a les 2 de la tarda quan arrancàvem el cotxe direcció al País Valencià. Un viatge amb un cel gris de núvols i un paisatge encantador. A dos quarts de cinc, després de torejar el GPS i voltejar per la rodalia del camp de futbol de Mestalla , tot enfilant el carrer de la guàrdia civil entràvem a Benimaclet poble i ara barri i districte de València on hi ha un local que permet a l'ésser humà traspassar el llindar del món real cap al de la fantasia i la màgia titellaire, teatre LlueRNa. En Josep Miquel a la porta del magatzem ens espera. (Ja us parlaré de Josep més tard)
Fetes les presentacions de rigor ens ensenya el local i l'exposició permanent de titelles que hom pot visitar complementant les funcions. Hi ha també el taller i el magatzem .i ens disposem a preparar la funció del vespre de "Me llaman Perla Preciosa" proves de so i llum, escenografia preparada i la Perla pentinada. i tot a punt per les vuit hora d'aixecar el teló.
Èxit, felicitacions conversa i tertúlia a posteriori amb algunes persones del públic preguntes i també l'agradable sorpresa de la visita de la Susana (Oioto Oioto) amb la seva germana la ballarina l'Ana Andújar amb la seva filla simpatiquíssima i preciosa. Cerveseta de rigor, comentar tots plegats la jugada i "espavila que fem tard" doncs ens esperaven els pares i el germà d'en Juanvi a Algemesí per anar a sopar. Per aquesta ocasió en Juanvi i (Donyet contacontes i soci meu en la companyia Encaixats) i la meva filla Neus portaven entre els dos les llums i el so, la qual cosa em donava una seguretat plena a escena sense patir per res tècnic. Finalment el sopar a Polinyà com diuen ells "de categoria" i rumb cap al llit que el cansament ja es feia notar. Dormíem a Cullera i jo almenys vaig caure rodó al llit.

El matí de dissabte començava repixant pluja, aquell xim - xim i havíem decidit fer de turistes. De Cullera a València per la costa observant el mal que pot fer l'ésser humà al paisatge, ciment, ciment, especulació pobles amagats entre edificis, ciment, ciment....
València, la ciutat vella, m'enamora carrerons, plaça rodona, gent , molta gent. El Micalet de la Seu, Les torres de Serrans, barri del Carme, Mercat Central on a dins, oh sorpresa!
Dins el Mercat ens trobem a la Mare de Déu dels Desemparats; la geperudeta, no, no es que hagués sortit de compres. Es que coincidia que eren les festes, El segon diumenge de maig se celebra la festa de la Mare de Déu dels Desemparats. patrona de València i la tenien exposada en el mercat. Dinar de paella com uns "guiris" en un restaurant de menú.
i cap a LlueRNa, primer passi de la rateta, nervis més que el dia abans amb la Perla, el públic infantil és molt exigent. Josep Miquel pateix per que el mateix dia hi ha trenta mil coses programades i això resta assistents. La funció una meravella, content i cap a sopar i a dormir que diumenge tocava funció doble. Desprès de sopar no vam poder resistir passejar per "Cullera, la nuit" us juro que no vam prendre res psicotròpic , ni vam veure mes del compte però les faroles del carrer eren així (com la foto)

I arribà el diumenge i per tant l'últim dia d'estada per terres valencianes faltaven dues funcions i la pluja tornava a acompanyar vestint de gris el paisatge

A les 12h fèiem el primer passi, la sala quasi plena i m'atreveixo amb tot el respecte del món a soltar-me amb paraules valencianes gràcies a l'assessorament lingüístic dels mestres Juanvi Quiles Pous i Josep Miquel
La rateta xicoteta agranat l'escaleta no volia un llaç roig que el va voler rosa que l'amor si posa...(perdó)
Aquesta vegada el públic és més obert i fa que em senti molt més còmode, que'm solti i gaudeixi de la interpretació. L'èxit, modèstia a part, em dóna molta gana i un dinar "elTerra" amb Josep Miquel , la seva filla Alícia, la Neus i en Juanvi ens descobreix un barri lluitador un Benimaclet que fa que entengui molt més la cançó de la reggae-band "Auxili" : "No puc deixar-te"
( https://www.youtube.com/watch?v=RljsXS5RAlE ) Un barri reivindicador i treballador, amb inquietuds.
Ara us parlo d'en Josep Miquel us ho vaig prometre. Un home alt i prim o com diem per aquí "Alt i prim com un sant pau" d'aspecte seriós, dels de la processó va per dins, però amb una mirada que delata aquella sensibilitat que hom necessita per fer titelles. Home de pel blanc que demostren la lluita i el patir constant, Bon conversador i bon oïdor, tot un mestre que ens deixa bocabadats. M'ha sabut a poc i en vull més, Josep Miquel cal més tertúlies amb licor de tomaní i arreglar el món o espatllar-lo més si cal. 
La funció de la tarda va anar quasi sola de lo be que va anar. Converses en acabar amb els nens encuriosits, com sempre m'agrada que vinguin i preguntin, toquin els titelles. Cal tenir en compte que els titelles prenen vida gracies a les mirades dels infants a cada sessió i als adults els tornen infants. Persones grans no deixeu d'anar a veure titelles! També aquest viatge ens ha permès conèixer a l'Edu Borja Ibáñez un bon home i des de ara un bon amic, actor , titellaire i també bon conversador. l'última cervesa i xerradeta a Benimaclet abans del comiat.
La pluja amb la foscor de la nit ens allunya cada cop més. Castelló, Vinaros, L'Aldea, L'Hospitalet, Mont-roig. 
Gràcies tornarem aviat!


Publica un comentari a l'entrada