dimarts, 24 de maig de 2016

Aquest diumenge estem a Terrassa amb el rei del nas vermell


Festes del Barri Sant Pere. Organitza: La Papallona de Sant Pere
 diumenge 29 de maig a la Plaça del Triomf a les 17h.


Una divertida història que es desenvolupa en el mostrador d’una antiga taverna un xic especial, on un simpàtic taverner ens explicarà aquell conte medieval d’un rei que tenia el nas vermell de tant de beure vi i que vol casar la seva filla; la princesa Rosor, amb l’home que a palau li porti el millor vi. La princesa serà obligada a casar-se sense amor per l’egoisme del seu pare. A qui realment estima la princesa es a un pobre trobador…http://www.festamajorsantpere.cat/

dimecres, 11 de maig de 2016

VIATGE A VALÈNCIA


 

Un cap de setmana que començava per "l'Invisible titelles" el divendres a les 2 de la tarda quan arrancàvem el cotxe direcció al País Valencià. Un viatge amb un cel gris de núvols i un paisatge encantador. A dos quarts de cinc, després de torejar el GPS i voltejar per la rodalia del camp de futbol de Mestalla , tot enfilant el carrer de la guàrdia civil entràvem a Benimaclet poble i ara barri i districte de València on hi ha un local que permet a l'ésser humà traspassar el llindar del món real cap al de la fantasia i la màgia titellaire, teatre LlueRNa. En Josep Miquel a la porta del magatzem ens espera. (Ja us parlaré de Josep més tard)
Fetes les presentacions de rigor ens ensenya el local i l'exposició permanent de titelles que hom pot visitar complementant les funcions. Hi ha també el taller i el magatzem .i ens disposem a preparar la funció del vespre de "Me llaman Perla Preciosa" proves de so i llum, escenografia preparada i la Perla pentinada. i tot a punt per les vuit hora d'aixecar el teló.
Èxit, felicitacions conversa i tertúlia a posteriori amb algunes persones del públic preguntes i també l'agradable sorpresa de la visita de la Susana (Oioto Oioto) amb la seva germana la ballarina l'Ana Andújar amb la seva filla simpatiquíssima i preciosa. Cerveseta de rigor, comentar tots plegats la jugada i "espavila que fem tard" doncs ens esperaven els pares i el germà d'en Juanvi a Algemesí per anar a sopar. Per aquesta ocasió en Juanvi i (Donyet contacontes i soci meu en la companyia Encaixats) i la meva filla Neus portaven entre els dos les llums i el so, la qual cosa em donava una seguretat plena a escena sense patir per res tècnic. Finalment el sopar a Polinyà com diuen ells "de categoria" i rumb cap al llit que el cansament ja es feia notar. Dormíem a Cullera i jo almenys vaig caure rodó al llit.

El matí de dissabte començava repixant pluja, aquell xim - xim i havíem decidit fer de turistes. De Cullera a València per la costa observant el mal que pot fer l'ésser humà al paisatge, ciment, ciment, especulació pobles amagats entre edificis, ciment, ciment....
València, la ciutat vella, m'enamora carrerons, plaça rodona, gent , molta gent. El Micalet de la Seu, Les torres de Serrans, barri del Carme, Mercat Central on a dins, oh sorpresa!
Dins el Mercat ens trobem a la Mare de Déu dels Desemparats; la geperudeta, no, no es que hagués sortit de compres. Es que coincidia que eren les festes, El segon diumenge de maig se celebra la festa de la Mare de Déu dels Desemparats. patrona de València i la tenien exposada en el mercat. Dinar de paella com uns "guiris" en un restaurant de menú.
i cap a LlueRNa, primer passi de la rateta, nervis més que el dia abans amb la Perla, el públic infantil és molt exigent. Josep Miquel pateix per que el mateix dia hi ha trenta mil coses programades i això resta assistents. La funció una meravella, content i cap a sopar i a dormir que diumenge tocava funció doble. Desprès de sopar no vam poder resistir passejar per "Cullera, la nuit" us juro que no vam prendre res psicotròpic , ni vam veure mes del compte però les faroles del carrer eren així (com la foto)

I arribà el diumenge i per tant l'últim dia d'estada per terres valencianes faltaven dues funcions i la pluja tornava a acompanyar vestint de gris el paisatge

A les 12h fèiem el primer passi, la sala quasi plena i m'atreveixo amb tot el respecte del món a soltar-me amb paraules valencianes gràcies a l'assessorament lingüístic dels mestres Juanvi Quiles Pous i Josep Miquel
La rateta xicoteta agranat l'escaleta no volia un llaç roig que el va voler rosa que l'amor si posa...(perdó)
Aquesta vegada el públic és més obert i fa que em senti molt més còmode, que'm solti i gaudeixi de la interpretació. L'èxit, modèstia a part, em dóna molta gana i un dinar "elTerra" amb Josep Miquel , la seva filla Alícia, la Neus i en Juanvi ens descobreix un barri lluitador un Benimaclet que fa que entengui molt més la cançó de la reggae-band "Auxili" : "No puc deixar-te"
( https://www.youtube.com/watch?v=RljsXS5RAlE ) Un barri reivindicador i treballador, amb inquietuds.
Ara us parlo d'en Josep Miquel us ho vaig prometre. Un home alt i prim o com diem per aquí "Alt i prim com un sant pau" d'aspecte seriós, dels de la processó va per dins, però amb una mirada que delata aquella sensibilitat que hom necessita per fer titelles. Home de pel blanc que demostren la lluita i el patir constant, Bon conversador i bon oïdor, tot un mestre que ens deixa bocabadats. M'ha sabut a poc i en vull més, Josep Miquel cal més tertúlies amb licor de tomaní i arreglar el món o espatllar-lo més si cal. 
La funció de la tarda va anar quasi sola de lo be que va anar. Converses en acabar amb els nens encuriosits, com sempre m'agrada que vinguin i preguntin, toquin els titelles. Cal tenir en compte que els titelles prenen vida gracies a les mirades dels infants a cada sessió i als adults els tornen infants. Persones grans no deixeu d'anar a veure titelles! També aquest viatge ens ha permès conèixer a l'Edu Borja Ibáñez un bon home i des de ara un bon amic, actor , titellaire i també bon conversador. l'última cervesa i xerradeta a Benimaclet abans del comiat.
La pluja amb la foscor de la nit ens allunya cada cop més. Castelló, Vinaros, L'Aldea, L'Hospitalet, Mont-roig. 
Gràcies tornarem aviat!


dilluns, 9 de maig de 2016

Almoster diumenge i dilluns

 Diumenge 15 de maig a les 17'30h "La que escombrava l'escaleta"


Dilluns 16 de maig a les 12'30h "Patim Patam, pat...ufff!"
Ep que us esperem!!!!!!!

dimarts, 3 de maig de 2016

També a València la nostra rateta,



 Lluerna Teatre
C/ Poetes Anònims, 1 baix, 46020 Benimaclet, València 
 dia 7 de maig a les 19h i diumenge 8 de maig a les 12h i a les 19h
Reserva d'entrades a la web de LLuerna teatre


Una rata molt presumida que es dedica a "sus labores" i té la casa requeteneta. Escombrant l'escala que dóna al carrer un dia es troba una moneda i ràpidament es posa a pensar en què gastar. Se li ocorren diverses idees: comprar-se un vestit, un barret, ... al final, decideix que es comprarà cinta de seda per posar-se un llaç rosa i estar més guapa. Engalanada amb el seu llaç surt al carrer a fi d'aconseguir marit. Passen diversos animals que li demanen matrimoni (un gall, un gos, un porc, ...) i, la pregunta clau per decidir si vol o no casar-se amb ells és: I a la nit què faràs? O A veure com cantes? No li satisfan les respostes d'aquests pretendents, els sons que emeten, però quan arriba el gat i diu miauuuu, decideix que amb ell es casarà. I així ho fa. Quan arriba la nit de noces no cal molta imaginació per saber el que pot arribar a passar.