“Carnestoltes i la Vella Quaresma”


Després dels dies de festa i disbauxa que representa el Carnaval, arriba la Quaresma.


El mateix dia que s’acaben les festes de Carnaval, el Dimecres de Cendra, comença un període de quaranta dies, la Quaresma, que just són els dies que falten pel Diumenge de Pasqua.

Quan marxa el rei Carnestoltes, a moltes cases i escoles apareix la Vella Quaresma, Hi ha qui ho representa en un paper on hi està dibuixada i retallada aquesta dona tan peculiar.
Nosaltres a “L’Invisible” us volem explicar amb els nostres titelles aquestes tradicions i es per això que hem creat aquest espectacle: “Carnestoltes i la Vella Quaresma” amb titelles, cançons i bon humor.
De que va l'història?
En un poblet petitó i vivia el senyor Carnestoltes. Un dia és anomenat rei de les festes del Carnaval, dels poca-soltes, i des d'aquell mateix moment, s’imposen les seves normes i lleis, tot és disbauxa, festa i alegria.
L'estrafolària vella Quaresma, enemiga del rei Carnestoltes, intentarà impedir tot aquest descontrol. Així que durant els dies que dura la festa, el rei Carnestoltes i la vella Quaresma mantenen una lluita. Finalment, la vella Quaresma acabarà guanyant, i s'abandonen les lleis del rei Carnestoltes. Durant el regnat de la vella Quaresma no es poden cometre excessos com, per exemple, menjar molt. Tot és trist i gris: Els banquets, la festa boja i el desordre donen pas a sopes amb oli, verdura i aigua. al dejuni, a l'ordre i a la calma.
La vella Quaresma amaga un misteri: Té set cames, una per a cada setmana d'aquest període que ve després de les festes del Carnaval, i que dura 40 dies. Cada setmana els veïns del poble li tallaran una cama. En perdre l'última cama, la vella dona desapareixerà i en aquell moment arribarà al poble una noia jove de nom: Primavera.
Demaneu informació i/o pressupost sense cap compromís:
Telf mòbil - Whatsaap:
646287914 (Joan)
correu electrònic:

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

AQUEST VA SER UN GRAN DIA!

"Què vaig per anar a l'ermita?"

LA VERITABLE HISTÒRIA DEL REI QUE TENIA EL NAS VERMELL AL SERRALLO