tècniques: BUNRAKU
Emprem bunraku per anomenar al teatre clàssic de titelles de Japó. Però originalment aquest era el nom d'una persona i parlant estrictament crec que hauríem d'emprar a canvi el terme Ningyo Joruri. Aquest fa referència a un teatre de titelles (Ningyo significa ninot i per extensió, titella) el qual és acompanyat per un tipus de recitació o narració anomenada joruri. El terme bunraku es va començar a utilitzar tan sols fa una mica més d'un segle cap a mitjans del període Meiji. Aquest va ser fet a partir del nom d’una persona, Uemura Bunrakuken (1737-1810), qui va establir un petit teatre de Ningyo Joruri a Osaka a 1805, prop de mig segle després del màxim floriment d'aquest tipus de teatre de titelles. A més el nom va ser seleccionat per a un teatre, el Bunrakuza (za és un sufix per a noms de negocis) el 1872. La paraula bunraku, presa del nom de Bunrakuken, es va emprar per fer referència tant al teatre com a la companyia. Al cap de poc temps un teatre rival, el