dimecres, 13 de gener de 2010

ELS TITELLES COM EINA TERAPEUTICA


Podem assegurar la gran utilitat dels titelles com a element terapeutic i de reeducació. S’ha comprovat com l'afany per fer moure un ninot aconsegueix que els immòbils dits d'un invàlid, vagin "carregant de voluntat", primer, i després es comencen a distendre, contraure i, al final, moure's. La superioritat del titella sobre els altres exercicis usuals per la mateixa finalitat, és que desperta l'interès i fins i tot l'amor del pacient, aconseguint la persistència en l'esforç necessari per assolir el moviment buscat.

A la branca de la psiquiatria Infantil és utilitzat el titella cada cop més, sobretot per la seva afinitat amb el nen, del qual aconsegueix un lliurament que pot arribar a ser total i que, per raó de l'ús que fa del ninot, permet a l'observador formar-se una idea cabal del problema que ha de tractar.
En efecte, ja sigui pel personatge triat, per la forma en que el tracta o tracta amb ell a altres titelles, o pel que diu al trobar darrera del teatrí, deixa al descobert molt fàcilment les causes del seu problema.
No podem deixar d'assenyalar que a banda de tot l'expressat, també ha estat útil el titella per a l'atenció de nen amb certs complexos. No seria el primer cas en què nens distrets amb deficiències del llenguatge, tartamuts, parlessin correctament en fer parlar a un titella i que aquell que no pot mantenir la seva atenció en les lliçons pugui començar a aprendre a concentrar-se en treballar en una obreta.
També la improvisació amb titelles a classe pot evidenciar, per al mestre perspicaç, les causes de revoltes, mala conducta o altres característiques de determinat alumne, donant així la possibilitat, quan no es compta a l'escola amb gabinet psicopedagògic, de parlar amb els pares i establir situacions moltes vegades ignorades per ells, encara que la majoria dels trastorns de conducta dels nens tingui origen en el si de la pròpia llar.

Navegant he trobat aquest blog: Marionetas Terapéuticas.
També hi ha un interessant i completíssim treball de la Teia Moner sobre el tema



Publica un comentari a l'entrada