Patim Patam Patum...!

 L'any passat ens estrenàvem en el fantàstic món de les llars d'infants. Les mestres de la llar d'Infants de Mont-roig van apostar per nosaltres amb l'espectacle "Sol ,Solet" mai havia tingut un públic tant repetitó i va ser encantador. La meva filla que m'acompanya a molts dels bolos li feia especial il·lusió, aquesta era la llar on va anar ella de petita i es que ara ja es tota una senyoreta...
 Doncs no ho deuríem de fer del tot malament doncs aquest any ens han tornat a cridar i per partida doble la llar de Mont-roig i la llar "Petete" de Miami Platja; l'altre nucli important del municipi. El problema estava en la de Mont-roig , no podíem repetir espectacle i la Mei, una de les mestres va suggerir el conte del Patufet... I sense pensar-ho dues vegades vaig dir que si. Un conte molt popular, que a la llar treballaven i que nomes caldria fer l'escenografia i algun personatge (Bou , Patufet...) d'altres aprofitaria alguns titelles d'altres espectacles amb un canvi senzill de vestuari i així vaig fer... tancat al estudi fins altes hores de la matinada finalment va sortir aquesta versió d'en Patufet anomenada "Patim, patam, patum" però hi havia una altre proposta per part de la llar.... 

 Els anys anteriors hi havia un pare que els hi feia un deliciós fi de festa tocant el acordió diatònic, però el pare ja no tenia  fills a la llar i per tant no hi seria allí amb la musica..
- Oi que tu tocaves la guitarra? - em van dir
- Si, durant molts anys feia animació infantil , cançons i danses amb el grup "Sidral"
 - Si tu volguessis...doncs...
- Clar que si, encara que feia temps que no agafava una guitarra, em feia molta il·lusió fer cantar i ballar a la mainada...
Així que finalment "Patim, patam, patum" tenia dues parts la primera om explicaríem el conte amb titelles i una segona on faríem la festa per celebrar que en Patufet havia sortit sa i estalvi de la panxa del bou que no neva ni plou...



 Finalment, tant a Mont-roig com a Miami cantàvem tots plegats allò de:

 Patim, patam,patum..
 homes i dones del cap dret
 Patim, patam, patum..
 no trepitgeu a en Patufet.

Gràcies, com diria aquell...Sou molt bona gent!
(fotos de Miami: Xavier Alagarda)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

AQUEST VA SER UN GRAN DIA!

"Què vaig per anar a l'ermita?"

LA VERITABLE HISTÒRIA DEL REI QUE TENIA EL NAS VERMELL AL SERRALLO